Resultats de la cerca
Es mostren 12361 resultats
Staraja Ladoga
Localitat
Localitat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la riba del Volkhov, a uns 15 km de la seva desembocadura al llac Ladoga.
El centre de l’antic nucli està fortificat Fundada el 753, fou un centre comercial als segles VIII i IX, sota el domini dels escandinaus, que la denominaren Rus’, raó per la qual de vegades ha estat anomenada la primera capital de Rússia El 1730 el tsar Pere el Gran fundà la ciutat de Novaja Ladoga , i la localitat Ladoga passà a anomenar-se Staraja Ladoga
Volga
Riu
Riu de la Rússia europea, el més gran d’Europa (3.520 km de longitud i 1.360.000 km2 de conca).
Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la…
Naryškin
Història
Família russa que tingué un paper important durant el regnat de Pere I de Rússia.
El tsar Aleix de Rússia 1645-76 es casà per segona vegada 1671, amb Natàlia Kirillovna Naryškina 1651-94, i llur fill Pere fou ajudat pels Naryskin per a ocupar el tron Després de la mort de F'odor, primogènit d’Aleix, la família s’enfrontà amb Sofia, una altra filla d’Aleix, la qual aconseguí d’ocupar el poder un cop assassinat Ivan Kirillovič Naryškin ~1659-1682 i expulsats els altres parents El 1689 aquests organitzaren un complot contra Sofia, i Pere I ocupà el tron, però foren la seva mare Natàlia i els membres de la família els qui exerciren de fet el govern En morir…
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
strelec
Història
Soldat d’un cos d’infanteria amb armes de foc (arcabussos) creat a Rússia a mitjan segle XVI per Ivan IV el Terrible.
Força especial que defensava el poder de l’estat centralitzat rus, de servei al Kremlin, a les fronteres i ciutats de Rússia, era un cos vitalici i hereditari, privilegiat per la seva funció i la seva força Els strel’cy rebien terres i ocupaven càrrecs administratius i polítics i comercials en temps de pau A causa de les derrotes sofertes per llur ineficàcia i de les insurreccions protagonitzades per ells, foren eliminats de vegades de forma sagnant, a la fi del s XVII, per Pere I, i s’integraren en la infanteria regular
Rostov
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, anomenada també Rostov de Jaroslavl’ o Rostov la Gran, per distingir-la de la seva homònima del Don.
Indústria del lli i alimentària Seu metropolitana Ciutat de les més antigues de Rússia, és esmentada al s IX i tingué importància com a capital del principat de Rostov-Suzdal’ Presa pels mongols 1239-42, passà, el 1474, sota el domini de Moscòvia Dins el Kremlin l’actual és del s XVIII hi ha les esglésies de la Dormició 1214, de Sant Joan Evangelista i la catedral de la Resurrecció, ambdues anteriors al s XIII i amb notables frescs
BRICS
Organització formada pels estats del Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica.
El nom respon a les sigles en anglès d’aquests països Per l’extensió, la població i els recursos, constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en relativament pocs anys, han experimentat un creixement econòmic accelerat Al final de la primera dècada del segle XXI representaven gairebé el 50% de la població i al voltant d’una quarta part del PNB mundial La seva importància en augment en l’escenari econòmic mundial ha contribuït a una creixent cooperació en els fòrums internacionals, els quals…
Oka
Riu
Riu de la part europea de Rússia, l’afluent més cabalós del Volga (1 500 km de longitud i 245 000 km2 de conca).
Neix al centre de l’elevació de la Rússia central i desguassa al Volga, a Nižnij Novgorod És glaçat des del novembre o el desembre al març o l’abril La seva alimentació és en un 59% de neu, en un 20% d’aigües pluvials i en un 20% d’aigües subterrànies Els afluents principals són el Žizdra, el Mokša, el Kliazma i el Moskva Passa per les ciutats d’Or'ol, Kaluga, Nižnij Novgorod, Kašira i R'azan’, i és navegable des de Čekalin
tractat de Tilsit
Història
Acord, signat a la ciutat homònima (actual Sovetsk, a l’oblast’ de Kaliningrad, a Rússia), entre Napoleó I i el tsar Alexandre I (juliol del 1807) per posar fi a la coalició antinapoleònica.
Europa fou dividida en dues zones d’influència l’occident per a França i l’orient per a Rússia Es preveié l’aliança francorussa en cas de guerra amb la Gran Bretanya A expenses de Prússia es formà el regne de Westfàlia i el Gran Ducat de Varsòvia, i Gdańsk fou declarada ciutat lliure
Ienissei
Riu
Riu de Rússia, a la Sibèria central (4 092 km de longitud i 2 580 000 km2 de conca).
Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina