Resultats de la cerca
Es mostren 1960 resultats
Limburg

Paisatge de Limburg
©Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província del S dels Països Baixos, regada pels rius Mosa, Geul, Gulp i Roer.
La capital és Maastricht El Limburg meridional és una plana coberta de loess , amb alguns jaciments de carbó i amb conreus de blat, sègol, bleda-rave sucrera i ramaderia bovins Vista de Limburg © NBTC El sector del nord reuneix, per contra, una activitat agropecuària més diversificada avicultura, cria de porcs i floricultura a Venlo Indústria tradicional a Maastricht de ceràmica, del vidre, tèxtil, alimentària i metallúrgica Al N es desenvolupen nous nuclis industrials, com és ara Weert
Charleroi

Charleroi Bois du Cazier, declarat patrimoni industrial mundial per la Unesco
© WBT / S.Wittenbol
Ciutat
Ciutat de la província de Hainaut, Bèlgica, vora el riu Sambre.
Centre d’una aglomeració urbana de prop de 500000 h, en una rica conca hullera i de mineral de ferro que, des de territori francès, s’estén per tot el Hainaut fins a Lieja Nucli industrial indústria siderúrgica, de productes químics, electromecànica, de material ferroviari, alimentària Es troba a l’extrem meridional del gran eix ABC Anvers-Brusselles-Charleroi Té origen en el petit lloc de Charnoy el 1666 el marquès de Castel Rodrigo hi aixecà una fortalesa, i rebé el nom actual en honor de Carles II de Castella El 1668 passà a França fou fortificat per Vauban, i per la pau de Nimega 1678-79…
Alfonso Salmerón
Cristianisme
Teòleg castellà.
Company d’Ignasi de Loiola a la Universitat de París, fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ensenyà Sagrada Escriptura a la Universitat de Roma 1538, es doctorà en teologia a la de Bolonya 1549 i ensenyà novament als collegis dels jesuïtes d’Ingolstadt 1549-50 i Nàpols des del 1558, on, com a provincial 1558-75, estengué el nou orde en aquell reialme Abans havia exercit diferents comeses pontifícies a Escòcia i Irlanda 1541-42, a Alemanya, Polònia i els PaïsosBaixos 1555-57 Juntament amb Laínez, fou teòleg pontifici en els tres períodes del concili de…
Josep II
Història
Emperador romanogermànic i rei de Romans i de Germània (1765-90).
Fill i successor de Francesc I, el 1780 succeí la seva mare Maria Teresa —que l’havia associat al tron el 1765— com a rei d’Hongria i de Bohèmia, arxiduc d’Àustria, duc de Milà i sobirà dels PaïsosBaixos Es casà de primer amb Elisabet de Parma, i després amb Maria Josepa de Baviera Prototip del dèspota illustrat, emprengué considerables reformes de tota mena, des de la burocràcia a l’educació, passant pel dret i l’agricultura Volgué unificar els seus dominis sota el signe del germanisme, i no dubtà a trasplantar famílies germàniques en terres de Galítsia i Hongria…
Robert Devereux
Història
Militar
Militar i cortesà.
Segon comte d’Essex, fou famós per les seves relacions amb la reina Elisabet I d’Anglaterra de la qual fou privat des de molt jove Ambiciós i aventurer, Robert Devereux participà en els conflictes bèllics del seu temps Lluità contra les tropes imperials castellanes als PaïsosBaixos, a Castella, a Lisboa i contra els catòlics a França Comandà diverses vegades les forces angleses contra els revoltats irlandesos, però la derrota que obtingué el 1599 juntament amb la seva deserció i les seves intrigues li valgueren la pèrdua del favor de la reina i dels càrrecs polítics…
Resistència
Història
Nom donat als moviments d’oposició que es produïren en els països europeus ocupats per les tropes del Tercer Reich en el curs de la Segona Guerra Mundial.
L’ocupació militar alemanya provocà en primer lloc accions de boicot individual, que més tard els partits i les organitzacions antifeixistes organitzaren en grups d’acció i sabotatge La resistència pacífica coexistí amb formes d’acció directa, com sabotatges industrials, incendis de magatzems, voladures de línies elèctriques i de telecomunicació i de vies fèrries, atemptats contra les forces d’ocupació i collaboracionistes, etc Fou també molt important la difusió de premsa clandestina i la propaganda oral i escrita contra les doctrines nazis i feixistes que els ocupants i collaboracionistes…
Cambrai
Ciutat
Ciutat del Cambrésis, a la regió administrativa francesa de Nord Pas-de-Calais, departament del Nord, vora el riu Escalda.
Tenen llarga tradició les indústries tèxtils és conegut un tipus de teixit de cotó amb el nom de cambrai altres indústries són les alimentàries Nucli comercial, posseeix un actiu port fluvial La ciutat, molt castigada per les dues guerres mundials, conserva la catedral segle XVIII, refeta al XIX, l’església de Saint-Géry segle XVIII, l’antiga porta del palau episcopal 1623 i un notable beffroi segle XV Correspon a l’antiga Cameracum romana bisbat des del segle VI arquebisbat des del 1559, els bisbes foren senyors, des del segle X, del comtat de Cambrai , erigit al segle XVI en ducat Formà…
Henri Ciriani
Arquitectura
Arquitecte peruà, naturalitzat francès el 1976.
Després de construir més de 200 edificis d’habitatges i diversos equipaments per al govern peruà, el 1964 es traslladà a França, on desenvolupà una intensa activitat en el camp de l’habitatge social Amb el conjunt d’habitatges socials a Marne-la-Vallée 1975-80 adquirí el reconeixement internacional, així com amb els de Saint-Denis 1978-82, Evry 1981-86 o Lognes 1982-86 La seva obra reflecteix el vessant humanístic del moviment modern habitatges a Charcot 1987-91 i a Bercy 1991-94, ambdós a París, guarderia a Saint-Denis 1978-83, centre comunitari realitzat de Lognes 1986-87, Museu de la…
Carles de Borja i d’Aragó-Gurrea
Història
Duc de Vilafermosa i comte de Luna.
Noble i militar, fill de Ferran d’Aragó-Gurrea i de la comtessa de Luna, Joana d’Aragó i d’Alagó Fou governador dels PaïsosBaixos 1675-80 i lloctinent de Catalunya 1688, on continuà la política d’apaivagament de les lluites entre els soldats de l’exèrcit reial i els pagesos, iniciada pel comte de Melgar Tanmateix es reproduïren les friccions, agreujades per la seva actitud despòtica Iniciada de nou la guerra amb França abril del 1689, el duc de Noailles entrà al Principat alhora que esclatava a la muntanya la commoció dels Gorretes la invasió agafà el lloctinent…
reclutament
Militar
Acció de reclutar.
Al llarg del temps el reclutament ha presentat diverses formes i sovint ha coexistit la prestació forçada amb la voluntària Els estats del Renaixement implantaren exèrcits, basats en voluntaris mercenaris estrangers, els quals eren instruments autocràtics L’estat liberal instituí el servei militar obligatori, considerant-lo més democràtic i efectiu, però l’obligatorietat fou sovint esquivada o ablanida per lleis que permetien, a les classes superiors, rescats, reemplaçaments o graus d’oficial de reserva Actualment, els països anglosaxons i molts dels del Tercer Món conserven el…