Resultats de la cerca

Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981

A Andorra, la Seu d’Urgell i la vall Ferrera, val 1/24 de la quartera local, o sia 3,0566 l A Perpinyà val 1/8 del quartó rossellonès, o sia 1,148 l La punyera gran de la vall Ferrera té un valor doble que el de la punyera, o sia 6,1133 l

Germà d’Ernest Es llicencià en dret i des del 1902 fou professor del seminari de Barcelona i vicari general de la diòcesi 1915 Bisbe d’Urgell 1915-40, residí el 1936 a Andorra i més tard a Itàlia i Saragossa 1938-39 És autor de l’obra De placito regio 1903

Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, era anomenat també comuna i universitat modernament, municipi al Rosselló i als altres territoris incorporats a França el 1659 s’ha mantingut la forma comuna , per influència del nom francès oficial Només a Andorra s’ha mantingut, al costat de parròquia, la forma comú

Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21…

com són el Consell General de les Valls d'Andorra , els del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , del Consell del País Valencià, del Consell del Govern Balear, dels Consells Insulars, del Consell General de la Vall d'Aran o dels antics Gran i General Consell de Mallorca, Universitat i Consell General de Menorca , entre d’altres

El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra

Situat vora el riu de Fontaneda , afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossers i s’obre pas entre la serra del Teix i el pic del Cossol als vessants del qual s’estén la zona forestal coneguda com la baga de Fontaneda Té una petita església romànica amb campanar d’espadanya