Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
bol
bol
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Barreja d’òxid de ferro natural, argila, silicat càlcic i silicat magnèsic, en proporcions variables segons la procedència, amb una coloració que va del gris a l’ocre clar, i fins al vermell fort, passant per uns tons taronja.
En l’antiguitat era molt apreciat el bol d’Armènia, però també era conegut el de Llanes Astúries i el d’altres jaciments de la península Ibèrica, de França Borgonya, rodalies de París, d’Itàlia, etc És utilitzat com a pigment en tècniques al tremp, per a aparellar suports pictòrics de tela com a coixí mordent, en el daurat a l’aigua sobre retaule i sobre peces de fusta
cambra
Història
Òrgan administratiu encarregat especialment de la revisió de comptes i de resoldre les controvèrsies en matèria d’imposts i de préstecs públics.
com la Chambre des Comptes de París, individualitzada de la cúria règia a la fi del s XII i estructurada el 1320, i les altres cambres de comptes creades a imitació d’aquesta, com la Cámara de Comptos de Navarra 1364 o les de Savoia, Borgonya, Bohèmia 1527, etc, algunes de les quals perduraren fins al s XIX Aquest caràcter tingué també la Cambra de la Sumària, de Nàpols
Teodebert II d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia o Metz (595-612).
Fill i successor de Xildebert II, començà el regnat sota la tutela de la seva àvia, la visigoda Bruniquilda , i des del 596 sota la influència dels magnats del regne El seu germà, Teodoric II de Borgonya, empès per Bruniquilda, s’apoderà del seu regne i el derrotà a Toul i prop de Zülfich 612 Fou empresonat i després condemnat a mort juntament amb el seu fill Meroveu
Perris de Fontaines
Pintura
Pintor.
A Barcelona, el 1511 pintà les portes de l’orgue de Santa Caterina, el 1513 dictaminà sobre l’obra de Joan de Borgonya a Santa Maria del Mar i el 1514 pintà una cortina per a la catedral El 1517 començà el retaule de Sant Feliu de Girona, del qual feu la predella i les portes El seu estil és fortament inspirat en gravadors alemanys, decorat amb motius renaixentistes
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia…
Bolonès
País de França als voltants de Boulogne.
A l’època romana formà part de la Belgica Secunda i, després, del regne franc de Nèustria Erigit en comtat al segle IX, passà a la casa de Ponthieu, i, per casament o per compra, a diverses cases Pres el 1422 per Felip el Bo, duc de Borgonya, fou incorporat el 1478 per Lluís XI a la corona francesa Formava part, a la vetlla de la Revolució, de la governació de Picardia
Lluís X de França
Història
Rei de França (1314-16) i de Navarra (Lluís I) (1305-16).
Fill de Felip el Bell i de Joana de Navarra, en morir la seva mare fou proclamat rei de Navarra Hagué de fer cara a la forta reacció feudal, dirigida pel seu oncle Carles de Valois Expulsà els mercaders jueus i llombards i forçà els serfs dels seus dominis a comprar llur llibertat El 1305 es casà amb Margarida de Borgonya, la qual repudià el 1314, per adulteri, i més tard la féu estrangular 1315
Galeàs Maria I de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà i comte de Pavia (1466-76), fill del duc Francesc I i de Blanca Maria Visconti.
Combaté a França al costat de Lluís XI Fou un mecenes de la cultura i els artistes, protegí Bramante, que ell cridà a Milà, i introduí el conreu del blat als seus estats Morí assassinat, en tornar d’una expedició militar contra el duc de Borgonya, per tres partidaris d’un règim republicà El succeí el seu fill Joan Galeàs I sense haver aconseguit de l’emperador que erigís el seu ducat en regne
Avit
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de família senatorial d’Alvèrnia, entrà en un monestir en restar vidu El 490, essent bisbe de Viena del Delfinat, contribuí a la conversió de Segimon de Borgonya, que el 516 convertí el catolicisme en religió oficial del regne Poeta De spiritualis historiae gesti , fou un dels bisbes més oberts a rebre els pobles nouvinguts És considerat sant per l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 5 de febrer
Jaume d’Aragó
Història
Fill de Jaume d’Aragó, baró d’Arenós.
Intervingué amb el seu pare en l’aixecament de la baronia d’Arenós contra Joan II S'escapà de la presó i des de Castella passà a Catalunya al servei de Pere de Portugal Presidí una ambaixada enviada per aquest al duc de Borgonya 1465 Rendida Barcelona, s’aixecà de nou perquè el monarca no li tornava la baronia, però fou sotmès pel governador de València, condemnat a mort i executat a Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina