Resultats de la cerca
Es mostren 2848 resultats
la Lleberola
Congost
Congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), al Baix Cinca, actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola , del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell
Logronyo
Municipi
Municipi i capital de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a la riba dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb l’Iruega.
Situada a la riba dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb l’Iruega, en una rica horta que voreja la ciutat, la qual s’estén per damunt de les terrasses baixes del riu És el centre més actiu de La Rioja, amb una destacada indústria, especialment l’alimentària elaboració de productes agrícoles conserves i vi
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Música
Grup de folk i teatre de les terres de l’Ebre creat l’any 1992.
Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa, El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume Matamoros i…
Ramon Esquerra i Clivillés
Literatura catalana
Escriptor.
Especialitzat en literatura comparada i en pedagogia de la literatura Publicà el recull d’articles periodístics Lectures europees 1936, reeditat el 2006, els estudis Stendhal en España París 1936 i Shakespeare a Catalunya 1937, i els manuals Iniciación a la literatura 1937 i Vocabulario literario 1938 El gros més important de la seva obra fou la crítica literària de to periodístic, que aparegué en capçaleres com ara Criterion , Ginesta , El Matí , La Publicitat , La Veu de Catalunya , Mirador i Meridià i la història de la literatura de factura acadèmica, que es publicà a La Revista ,…
,
vall de les Camposines
Vall drenada pel riu Sec, que davalla de Gandesa a Móra d’Ebre, situada al terme de la Fatarella (Terra Alta).
Vora el riu Sec, a l’encreuament de la carretera general de Tarragona a Alcanyís amb les que es dirigeixen a Flix pel coll de les Camposines , damunt la serralada que separa la vall de les Camposines del terme d’Ascó i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica El terme pertanyia als hospitalers Durant la guerra civil de 1936-39, fou installat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l'Ebre des de l’agost fins a l’octubre del 1938
beró | berona
Història
Individu d’un poble cèltic establert cap a la meitat del primer mil·lenni aC a la conca alta de l’Ebre.
Els berons berones posseïen les ciutats de Vareia Varia, Oliva Leiva i Tritium Metallum Tricio Sembla que fou un dels pobles indoeuropeus celta que entraren a la península Ibèrica cap al segle VI aC i que fou arraconat pels celtibers, arribats a la vall de l’Ebre més tard Llur economia era bàsicament ramadera, amb una agricultura primitiva L’any 76 aC Sertori atacà llur territori i l’assolà pel fet d’haver seguit el partit de Pompeu Llur fidelitat als romans és confirmada pel fet d’ésser formada per berons la guàrdia personal de Cassi Longí, legat de Juli Cèsar a la Bètica l’…
Bovera

Un aspecte de Bovera (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, situat a la dreta del riu de la Cana, afluent de l’Ebre, que limita el terme al sud.
Situació i presentació El terme municipal de Bovera, de 31,12 km 2 , és situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita al N, el NE i el NW amb el terme de la Granadella, i al S amb el de Flix Ribera d’Ebre El poble de Bovera és l’únic nucli de població del municipi Les aigües corren vers la conca de l’Ebre a través del riu de la Cana i formen algunes petites valls afluents de Bovera, de Negudes, de Rebolledes, Major i del Mas del Senyor, que davallen del sector boscós de la part del N del terme Al sector oest, la vall de Miarnau, desguassa les aigües a…
l’Ametlla de Mar
Vista del poble de l’Ametlla de Mar. S’estén pel suau coster d’un petit turó sobre la cala de l’Ametlla, avui tancada parcialment pel moll de llevant
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km 2 , és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs Baix Camp i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa Ribera d’Ebre El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa Aquesta, ben…
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
Alcubierre
Serra de la península Ibèrica, a l’Aragó, esquena d’ase dels Monegros, partió d’aigües entre el Flumen i l’Alcanadre, al NE, i el Gállego i l’Ebre al SW.
És un relleu tabular, disposat en plataformes escalonades, que culmina al pic de San Caprasio 811 m, punt més alt de la depressió estricta de l’Ebre coronen aquesta serra calcàries pontianes hi predomina l’estepa i hi ha alzines i pi blanc a la part solana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina