Resultats de la cerca

Començà les activitats marineres als Països Baixos, des d’on es traslladà a Portugal, i fou nomenat geògraf d’algunes expedicions d’aquest país El 1492 tornà a Nuremberg, on construí el cèlebre globus terraqüi que representa tots els detalls terrestres coneguts abans del descobriment d’Amèrica Contribuí a l’ús de l’astrolabi en la navegació

El 1554, al capdavant d’una esquadra, combaté els corsaris francesos, i el 1561 s’encarregà de vigilar l’estret de Gibraltar En la batalla de Lepant comandà l’esquadra de reforç de 30 galeres que contribuí decisivament a la victòria Conquerí Tunis el 1573, i ajudà el duc d’Alba a l’ocupació de Portugal El 1582 Felip II de Castella el nomenà capità general de l’Oceà, i després li encarregà d’organitzar l’expedició de la Invencible, però morí abans de dur-la a terme

Fou un precusor de l’existencialisme, de la literatura de l’absurd, etc, principalment amb les novelles A farsa 1903, Os pobres 1906, Humus 1917, O pobre de pedir 1931, etc Escriví també teatre d’avantguarda Teatro 1923 Com a poeta creà un estil molt personal, ple de metàfores, i en el qual la tendresa alterna amb la ironia i el sarcasme

Llicenciat en ciències historicofilosòfiques per la Universitat de Coïmbra, on exercí la docència, fou també director general de la Secretaria d’Estat de la Comunicació Social i membre assessor de la Fundació Calouste Gulbenkian A partir del 1946 edità la revista Vértice , portaveu del moviment neorealista Inscrit en aquesta tendència, sobresortí en la narrativa breu, i ja en el seu primer recull, Nevoeiro 1944, subratlla els condicionats de les circumstàncies geogràfiques i socials dels personatges En el mateix gènere, és autor de Serranos 1948, Quatro reis 1957, Corpo ausente 1961 i Viagem…

Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es fonamentaren en el…

La seva obra evolucionà des del drama històric de ressò romàntic Os Castros , 1898 O sonho da India , 1898 fins a la crítica social, sota l’influx d’Ibsen O Regente , 1898 Almas doentes , 1905

Destacà com a assagista O romance de Garrett 1952, Psicología de Portugal 1934, Exame da vida portuguesa 1944 Preocupat per l’entesa entre els pobles ibèrics, escriví Por encima de la frontera 1955

Influït per la narrativa social brasilera, especialment pels novellistes del Nord-Est, fa una crítica de la burgesia portuguesa des d’una posició de compromís polític Les seves novelles principals són Casa na duna 1943, Pequenos burgueses 1948 i Uma abelha na chuva ‘Una abella en la pluja’, 1953 i Finisterra 1978 La seva obra lírica ha estat recollida a Poesias 1945-60

Escriví O mistério da estrada de Sintra 1870, novella fulletonesca, en collaboració amb Eça de Queirós Malgrat la seva vinculació als joves de Coïmbra, adoptà una actitud contrària a la d’Antero de Quental en la polèmica “Qüestió de Coïmbra” 1865, que inicià la literatura moderna a Portugal A As farpas , publicació mensual iniciada el 1871 i que atenyé els onze volums, criticà les fórmules i els prejudicis de la vida portuguesa, sota la inspiració del proudhonisme La seva influència fou immensa Escriví també cròniques de viatges A Holanda, 1883 John Bull e a sua ilha , 1887

Lluità com a voluntari en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i en la Segona Guerra Mundial, del bàndol franquista i alemany respectivament General 1966, fou comandant en cap de l’exèrcit a la Guinea portuguesa 1968-73 i cap adjunt d’estat major 1973-74 Destituït d’aquest càrrec pel seu desacord amb la política colonial de M Caetano —expressat en el llibre Portugal e o futuro —, quan aquest fou deposat encapçalà el nou règim President de la república maig-setembre del 1974, el 1975 intentà sense èxit un cop d’estat dretà Exiliat durant un temps 1975-76, des de la seva tornada es mantingué al…