Resultats de la cerca
Es mostren 890 resultats
Irati

Vista del bosc d’Irati
© Laura Martínez Ajona
Riu
Riu de Navarra, afluent de l’Aragó per la dreta (91 km).
Neix als Pirineus occidentals i desemboca prop de Sangüesa El bosc d’Irati s’estén a banda i banda de la frontera francoespanyola 2000 ha
pardal de bardissa

Pardal de bardissa
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, de 15 cm, que té les parts superiors bru fosc amb llistes negres, el cap i les inferiors gris pissarra i el bec fi i fosc.
Nia a gairebé tota Europa, fins als Pirineus i el N de la península Ibèrica, i és comú a l’hivern a tota la Catalunya continental
acadèmia
Geografia
Circumscripció administrativa francesa de l’educació.
L’Estat francès es divideix en 27 acadèmies 1975 La capital de cada circumscripció té universitat El departament dels Pirineus Orientals depèn de l’Acadèmia de Montpeller
Le Cri Socialiste
Setmanari
Setmanari aparegut a Perpinyà pel novembre del 1936 en substitució de «Le Cri Catalan» i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra.
Per l’octubre del 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre del 1944
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic
soldanel·la
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles totes radicals, orbiculars o reniformes, lleugerament fistonades, de color verd fosc, llargament peciolades.
De flors blaves o violades, amb la corolla campanulada i laciniada, penjants en umbelles pauciflores, i de fruits capsulars Es fa en prats i en roquissars dels Pirineus
perdiu xerra

Perdiu xerra
Hennie Cuper (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 30 cm, que és de color gris, amb les parts inferiors més clares, té el cap castany rogenc i el mascle presenta una taca castany fosc en forma de ferradura al pit.
Habita a les muntanyes del N de la península Ibèrica i a tot Europa, excepte al S de França Als Països Catalans és comuna, però escassa, als Pirineus
subnival
Geobotànica
Dit de les zones d’alta muntanya que presenten condicions gairebé nivals.
La neu hi roman molt de temps i la vegetació hi és pobra i esclarissada Als Pirineus, aquest nivell és situat pels volts de 3 000 m d’altitud
angèlica borda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, més baixa que l’angèlica, de fulles grans dividides en folíols lanceolats, grans umbel·les compostes i fruit d’ales amples.
És comuna a la vora de les aigües a l’Europa central, i encara als Pirineus i a les muntanyes catalanes humides fins al Vallès Occidental i al Maresme
pota de lleó
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, de fulles reniformes o orbiculars, amb lòbuls poc profunds i de marge dentat, de flors petites, de color verd groguenc, arranjades en cimes corimbiformes laxes, i de fruits en aqueni.
Es fa en prats, als Pirineus i en altres muntanyes El rizoma és usat en medicina casolana contra la diarrea, per a netejar plagues i per a fer gàrgares
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina