Resultats de la cerca
Es mostren 1960 resultats
Charles François Dumouriez
Història
Política
Nom amb què és conegut Charles Françoise du Périer, militar i polític francès.
Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels PaïsosBaixos austríacs, on portà a terme una sèrie…
José Manuel Durão Barroso

José Manuel Durão Barroso
© Comissió Europea / Limerick
Política
Polític portuguès.
Llicenciat en dret per la Universidade de Lisboa, s’especialitzà en relacions internacionals i ciència política Professor a les universitats de Lisboa i Ginebra i de la Georgetown University Washington, DC, els anys 1995-98 fou director del Departament de Relacions Internacionals de la Universidade Lusíada de Lisboa Diputat des del 1985 pel Partido Social Democrata , ha ocupat càrrecs en la direcció d’aquest partit i la vicepresidència del Partit Popular Europeu Ministre d’Afers Estrangers 1992-95 del govern portuguès, l’abril del 2002 en fou designat primer ministre, càrrec que renovà en…
Romània
Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (llengües romàniques).
Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental i Romània oriental La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines AMICA portuguès, castellà, català amiga i manté la -s del llatí DUOS català dos , francès antic deus La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar italià amica i perd la -s italià due Wartburg ha proposat una altra divisió sincrònica, en tres grups romanès, francès i les altres llengües Una divisió en Romània meridional castellà, portuguès, italià meridional, romanès…
Westerschelde
Estuari
Estuari de l’Escaut, a la província de Zelanda (Països Baixos), que constitueix l’accés al port d’Anvers.
Brouwershavense Gat
Braç de mar
Braç de mar a la província de Zelanda (Països Baixos), al sector d’esturari del Mosa i el Rin.
Venlo
Ciutat
Ciutat de la província de Limburg, Països Baixos, a la riba dreta del Maas, vora la frontera amb Alemanya.
Hi té lloc una important subhasta d’ous i verdures el principal consumidor és la conca del Ruhr Té indústries del paper, de mobles, del vestit i mecàniques A la Sint Martinuskerk s XV hi ha un retaule de talla del 1614
Dollart
Badia
Entrant de l’estuari del riu Ems, al límit dels Països Baixos i d’Alemanya, de molt poca profunditat.
Els aiguamolls que l’envolten no hi han permès la installació de nuclis de població
burgmestre
Dret administratiu
Cap del govern municipal, nomenat o elegit, a les ciutats de Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Àustria i Suïssa.
El nom aparegué a la darreria del s XII, i el càrrec es difongué a partir del s XIII A l’edat mitjana ja era electiu, i en certes viles n'hi havia dos
gueux
Història
Nom amb què hom designà els habitants dels Països Baixos que s’uniren per lluitar contra el domini hispànic.
El mot, que significa miserables , fou aplicat a la noblesa que reaccionà contra les mesures de Felip II de Castella enfront de l’expansió del calvinisme i que menà a un augment de l’autoritarisme polític els nobles establiren el pacte de Breda 1566 i demanaren a la regent Margarida de Parma l’abolició de la inquisició i dels edictes contra els calvinistes El moviment es radicalitzà revolta iconoclasta i, més tard, la dura repressió del nou governador, el duc d’Alba, féu més aferrissada la revolta, i als contingents terrestres s’afegiren els navals gueux de mer , dirigits pel comte de La…
Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Castella i de Catalunya-Aragó (1665-1700), darrer de la línia hispànica dels Habsburg.
Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el marquès d…