Resultats de la cerca

Port a les vores del riu Styr, afluent del Prip'at’, té fàbriques d’automòbils, d’aparells de precisió, d’accessoris elèctrics, destilleries, etc Té diverses escoles tècniques especialitzades i un museu etnològic

Fundada a mitjan s XVIII a l’antic emplaçament de Kamenskoje, sobre la riba dreta del Dnièper, és un important nucli industrial indústria pesant, de construcció de maquinària i electrometallúrgica Port fluvial i nus ferroviari

Centre huller de la conca del Donbass, té una facultat de l’institut politècnic de Donec'ke i escola de mines Anomenada antigament Cist'akovo, el 1964 rebé el nom actual en record del comunista francès Maurice Thorez

Té per objectiu la progressiva reducció dels aranzels, que facilitin el desenvolupament comercial i econòmic dels països memebres, així com la consecució de la compatibilitat amb les regulacions de la Unió Europea, amb la idea de facilitar un futur ingrés d’aquests països en la UE Els Països Bàltics, Croàcia i Ucraïna són candidats a incorporar-se a aquesta organització

Estudià medicina, carrera que no exercí mai, i féu feines diverses que compaginà amb la dedicació a la literatura fins el 1951, en què, amb la publicació de Astronauci ‘Els astronautes’, es professionalitzà com a escriptor, especialment de ciència ficció, gènere en el qual és considerat un autor cabdal En la seva producció, amarada d’un pessimisme que s’expressa a través d’un humor àcid, ocupen un lloc destacat Solaris 1961, de la qual Andrej Tarkovskij féu una celebrada versió cinematogràfica el 1972, narració que descriu el gradual descobriment d’un planeta dotat de sensibilitat per part d’…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Cernăuţi i el 1938 es traslladà a Roma, on estudià amb Alfredo Casella a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília El 1942 obtingué el premi Enescu per la composició  Sinfonietta Compaginà l'activitat compositiva amb la de conferenciant, crític musical i pianista Naturalitzat italià el 1951, ocupà diversos càrrecs en el món musical i cultural italià director artístic de l'Acadèmia Filharmònica de Roma 1955-58 i 1966-69, del Teatro Comunale de Florència 1968-72 i de l’Orquestra Nacional de la RAI de Torí 1973-89,…

El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren desestimades…

S’inicià en la literatura escrivint en hebreu, però, passat a l’ídix, es convertí en un humorista molt conegut Alguns personatges seus Menakhem Mendel, Tevje, etc s’han fet famosos És coneguda sobretot la seva novella La història del lleter Tevje 1914, amb reelaboracions posteriors, que ha estat convertida en una comèdia musical, tant al teatre com al cinema Anatevka The Fiddler on the Roof

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…

Estudià al conservatori de Katowice amb W Markieviczówna piano i B Woytowicz composició i, més tard, completà els estudis, sota la direcció de Nadia Boulanger, a París El 1957 participà en els cursos de Darmstadt, i el 1960 obtingué el premi de la Fundació Lili Boulanger Hàbil orquestrador, i partint de postulats neoclassicistes, el seu estil anà adquirint densitat amb la introducció de les noves tècniques, com en l' Oda a Béla Bartók in memoriam 1957 o Riff 62 1962 Posteriorment tendí cap a una perspectiva més èpica, que el portà a treballar per al cinema, bàsicament en pellícules de…