Resultats de la cerca
Es mostren 3722 resultats
el Pinós de Monòver
el Pinós de Monòver
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor situat entre les serres prebètiques i subbètiques valencianes.
Destaca al N la serra de Salines 1237 m alt, i al S la serra del Coto 1 052 m, sobre amples extensions de glacis confluents de les esmentades serres, de la Safra i, des de ponent, del Carxe, al peu del qual passa la frontera del regne Al mig del terme s’alça el dom diapíric erosionat radialment del cabeç de la Sal 893 m, amb fonts salabroses i explotació històrica de la sal, altre temps pel patrimoni reial i modernament per una companyia que canalitza la salmorra per una canonada a les salines litorals de Santa Pola L’arreisme i l’endorreisme s’involucren en un clima subàrid, malgrat que un…
serra de Pàndols
La serra de Pàndols
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica, una de les anelles que componen el braç interior dels dos en què s’obre, a partir de la cubeta de Móra, la Serralada Prelitoral catalana.
Situada entre la serra de Cavalls i la d’Espina, manté l’orientació NE-SW de la primera, s’integra en l’esquenall de la Terra Alta que domina el curs de l’Ebre en el pas de Barrufemes Està formada per calcàries liàsiques amb nuclis triàsics delimitades per dues falles paralleles que cavalquen damunt l’Oligocè que inicia la Depressió de l’Ebre Malgrat la seva altitud moderada 707 m al puig Cavaller, al sud de Gandesa, la serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s’escorre cap al pas de Barrufemes El…
Nou Mèxic
Estat dels EUA, fronterer amb Mèxic.
La capital és Santa Fe 62 614 h est 1995 Comprèn la part sud de les muntanyes Rocalloses i una part de l’altiplà del Colorado és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m El sector SE és constituït pel Llano Estacado És de clima semiàrid El Río Bravo, el més important, travessa l’estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos La densitat de població és de les més baixes dels EUA uns 5 h/km 2 , però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana La ciutat més important és Albuquerque Té agricultura i ramaderia bestiar boví i oví Té també…
Zúric
Divisió administrativa
Cantó del N de Suïssa.
La capital és Zúric Comprèn una part del Mittelland nord-oriental, i s’estén des del llac del seu nom, la major part del qual inclou, fins a la frontera alemanya Presenta un relleu aturonat, per on corren paralleles les valls dels afluents del Rin i de l’Aar Amb 672 h/km 2 , és l’àrea més poblada de Suïssa després de Ginebra, bé que el 63% de la població es concentra a l’aglomeració de la capital, Zúric La població és de llengua alemanya, la majoria de confessió protestant Un 20% de la població és immigrada Té riquesa agrícola fruiters, vinya, hortalisses i farratge, combinada amb la…
serralades Bètiques
Serralada
Serralades del sud de la península Ibèrica, que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.
Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica, formada sobretot per…
Barbastre
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a l’Hoya de Barbastro, a les vores del riu Vero.
És centre d’àrea comercial, nucli agrícola cereals, oliveres, ametllers, vinya, centre d’una àrea de conreus de regadiu i nucli industrial indústria tèxtil, pisa, licors, productes alimentaris Entre els monuments sobresurten la catedral segle XVI, d’estil renaixentista i ornamentació gòtica, amb el retaule de l’altar major, que conté escultures de Damià Forment la plaça major, porticada, i la casa de la ciutat, edifici d’estil mudèjar del segle XV, reformat al segle XIX Malgrat esdevenir la capital de Barbatània ja en temps dels romans, Barbastre no adquirí relleu fins a la dominació…
coll de Balaguer
Collada
Pas de la carretera de Barcelona a València a través dels contraforts de la Serralada Prelitoral, que en aquest sector ( serra del coll de Balaguer
) arriben a la mar.
És una zona deserta entre els pobles del Perelló Baix Ebre i l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, antic hospital del Coll de Balaguer per als qui passaven el coll, límit natural i tradicional entre la regió de Tortosa i el Camp de Tarragona Alguns creuen que abans es deia coll de Lipià o de Llipià, un topònim d’origen preromà, que segons Coromines és possiblement celta Sembla que al seu peu hi hagué el Subsaltus esmentat pels vasos apollinars i que era travessat per la Via Augusta o Màxima camí d' Oleastrum El coll de Balaguer és esmentat com el límit en la donació del Camp feta per Ramon…
riu d’Alcoi
Riu
Riu de la zona muntanyosa d’Alcoi, format a la mateixa ciutat d’Alcoi per la confluència dels barrancs del Barxell i del Molinar.
Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de Cocentaina, poc després de la…
horta d’Alacant
Plana regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al s. del poble).
El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en…
Encamp
Vista general d'Encamp
© Fototeca.cat
Parròquia
Parròquia d’Andorra, la segona de les set, segons un ordre tradicional.
Comparteix amb el comú de Canillo, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d'Andorra, dins la qual li pertany el territori del Pas de la Casa, on hi ha el pas fronterer amb l’Estat francès i un important centre d’esquí Dins el terme hi ha l’estany d’ Engolasters i la central hidroelèctrica de les Forces Hidràuliques d’Andorra FHASA, com també les dues emissores radiofòniques installades a Andorra Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls La immigració i el turisme han estat els factors decisius del gran creixement demogràfic…