Resultats de la cerca

Format a l’escola d’arts aplicades de París, treballà amb l’editor d’art i galerista Robert Delpire, que el familiaritzà amb el món de la fotografia S’adherí amb Eduardo Arroyo i altres artistes al corrent de la figuració narrativa, radicalment oposada a l’abstracció Després de destruir la seva producció anterior al 1962, conreà una pintura realista, amb coloracions fosques i ambients opressius de motius sovint motius catastròfics, que segons ell volien evocar la violència quotidiana Realitzà també films experimentals EX- 1968, Brighton Belle 1974, La Voleuse 1984 i  Le moindre…

Especialitzat en l’arqueologia de la Gàllia romana i en l’estudi de l’art cèltic, fou director d’estudis a l’École pratique des Hautes Études 1946-80 i catedràtic d’arqueologia i història de la Gàllia del Collège de France 1964-82 Entre les seves publicacions cal destacar La vie quotidienne en Gaule pendant la paix romaine 1952, Les dieux de la Gaule 1976, Les Celtes 1977, Monnaies gauloises et mythes celtiques 1987 i De Lutèce oppidum à Paris capitale de France 1993 També dirigí la publicació en diferents volums de Recueilles d’Inscriptions Gauloises

El 1827 fundà una editora de gravats, que el 1848 ja tenia dos establiments a París i sucursals a Berlín i a Nova York En unes altres sucursals —la Haia i Londres— treballà Vincent van Gogh Fundà després la Internationale Art Union, destinada a la promoció de pintors Fou un dels primers grans marxants d’art, i estigueren lligats a ell importants pintors pompiers , com Gerôme, gendre seu, i diversos de catalans, com Fortuny —que li degué una bona part de la fama des del 1865, que es conegueren a Roma—, Romà Ribera i Eusebi Planas, entre altres

Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin et retour Essai sur quelques…

Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962

General de brigada de la Resistència 1944, tingué una participació destacada en l’alçament de París contra l’ocupació nazi Diputat radical per la Gironda 1946 i alcalde de Bordeus en 1947-95, fou cap dels grups republicans socials de l’Assemblea Nacional 1953-56, ministre de defensa 1957-58, president de l’Assemblea Nacional 1958-69, 1978-81 i 1986-88 i primer ministre 1969-72 L’any 1974 fou candidat neogaullista a la presidència de la República i el 1976 s’adherí a l’RPR creat per JChirac Publicà les memòries L’ardeur 1975 i Mémoires pour Demain 1997

Màxim responsable del Comitè Nacional de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, fou arrestat per la Gestapo i deportat als camps de concentració d’Oranienburg i Buchenwald Un cop acabada la guerra, fou director general de la Radiodifusió Francesa i cofundador i editor, el 1950, del diari ‘L’Observateur’ Membre del Consell Municipal de París entre el 1959 i el 1971, el 1960 fundà amb Mendès-France el Partit Socialista Unificat i es decantà per una solució pacífica per a la guerra d’Algèria i la independència de Nova Caledònia Fou president d’organitzacions pacifistes com…

Fou deixeble del seu pare, també escultor, i d’AMaillol En la creació intentà d’expressar actituds vives i la sensació de la momentaneïtat, unides a la gràcia i a l’elegància Des que, el 1931, adquirí fama en exposar per primera vegada al Salon d’Automne parisenc, rebé un gran nombre d’encàrrecs oficials entre els més importants cal esmentar les estàtues que decoren la tribuna de la Sala d’Assemblees de la Societat de Nacions a Ginebra, les escultures de la façana del Palais Chaillot de París i diversos monuments als morts en unes quantes ciutats franceses, entre els quals cal…

Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou nomenat…

Del 1872 al 1880 actuà a la Comédie Française i alternà a partir d’aquell any, les sortides a l’estranger amb actuacions a París El 1899 llogà el Théâtre des Nations i li donà el seu nom El 1914 li fou amputada una cama, però continuà actuant fins l’any de la seva mort El seu repertori comprenia els clàssics francesos, Shakespeare, romàntics com Victor Hugo i Alfred de Musset, Alexandre Dumas fill, Gabriele d’Annunzio, etc Foren molt famoses les seves actuacions a Barcelona 1883 i 1895 Tingué velleïtats de pintora, escultora i escriptora —tenen interès les memòries Ma double vie…