Resultats de la cerca

L’art òptic fou la continuació de les temptatives neoplasticistes i concretistes, però portades a terme amb més coherència metodològica Quant a la forma, pren per base les investigacions clàssiques de la psicologia gestàltica trompe-l’oeil , moviments illusoris, contradiccions visuals, figures impossibles, jocs òptics, etc Quant al color, practicà una reducció molt considerable, fent ús, moltes vegades, exclusivament del blanc i el negre N'han estat representants als EUA Josef Albers, a França Victor Vasarely i als PaïsosCatalans Eusebi Sempere, entre altres L’art…

L’obra consta de tres llibres el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França i aplicada en el tractat dels Pirineus , el 1659, i en la conferència de Ceret , el 1660, basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels PaïsosCatalans El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i…

Els cinc oïdors per als afers criminals de l’audiència de Catalunya eren anomenats també jutges de cort o bé alcaldes del crim audiència

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…

Presenta una coloració molt diferent en el mascle i en la femella, la qual cosa provoca un gran dimorfisme Territorial, el mascle escull un forat en un fons pedregós, on fa una mena de niu entapissat d’algues, i després efectua una dansa nupcial característica És comú als fons rocallosos, entre 10 cm i 1 m de fondària, de les mars dels PaïsosCatalans

Ha estat un instrument molt important en la història de la renovació litúrgica Als PaïsosCatalans tingué molta difusió el Missal Romà del Foment de Pietat Modernament hom ha publicat el Missal de diumenges i festes 1976 i el Missal ferial 1986, a part d’un Llibre del poble de Déu 1975

Les larves devoren la polpa del fruit, i quan han atès el desenvolupament es desplacen al sòl, on hivernen i té lloc la nimfosi reapareix en estat adult la primavera següent Les principals espècies als PaïsosCatalans són el diabló de l’avellaner Balaninus nucum i el diabló del castanyer Balaninus elephas

Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’Índia, on era…

Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…

Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu…