Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
monestir d’Escarp
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria d’Escarp), filial de Cîteaux, a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Cinca, a l’actual municipi de Massalcoreig (Segrià).
Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…
marquesat de Cañizar
Història
Títol jurisdiccional aragonès concedit el 1647 a Martí de Bardaixí i Bermúdez de Castro, senyor de Saidí (Baix Cinca) i d’Osso, Obón, Letosa, Oliete i Alba (Aragó).
Passà als Rebolledo de Palafoix, als Mencos i als Álvarez de Toledo
fragatí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat dialectal del català nord-occidental parlat al Baix Cinca, de característiques molt semblants a les del parlar de la plana de Lleida, amb uns escassos trets de transició.
Plan
Municipi
Municipi i vila (203 h) de la vall de Gistau, de la qual és el centre, a la zona actualment aragonesa (província d’Osca) a l’esquerra del Cinca.
Lacs
Despoblat
Despoblat del municipi de Montsó (Aragó), a l’esquerra del Cinca, separat del sector principal pel de Selgua, que formà un terme fins al segle XIX amb la Cardosa.
En resta el santuari de la Mare de Déu de Lacs
Televisió de Catalunya
Comunicació
Ràdio i televisió
Empresa pública de televisió dependent de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, coneguda també com a TV3, nom que pròpiament designa el primer dels canals a emetre.
Inicis i infraestructura Començà a emetre, íntegrament en català, el 10 de setembre de 1983, de primer al Barcelonès i, gradualment, per tot el Principat En dos anys, TV3 aconseguí fixar una programació regular i estable i ampliar els seus horaris, i el 1987 oferia programació del matí a mitjanit El 1986 inaugurà els locals de Sant Joan Despí, amb més de 30000 m 2 construïts, on hi ha el Centre d’Emissió d’Informatius, el Centre de Producció d’Audiovisuals, el Centre de Serveis i Energies i el Centre d’Accés i Control El 1987 RTVE permeté que l’emissora connectés amb les xarxes d’ Eurovisió…
Artasona
Poble
Poble de l’antic comtat de Ribagorça, agregat, dins la segona meitat del s XIX, al municipi d’El Grado (província d’Osca, Aragó), del qual el separava el Cinca.
Era centre del marquesat d’Artasona
la Canota
Zona lignitífera a l’esquerra de l’Ebre, entre Mequinensa (Baix Cinca), Almatret i Seròs (Segrià), l’explotació de la qual ha disminuït a causa del pantà de Riba-roja.
La mina del sector de Seròs, que començà les extraccions el 1862, i explotada per la societat Minera del Baix Segre, tancà definitivament les seves portes el 2010
Almacelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…
Montdevalls
Muntanya
Muntanya (862 m) del municipi de Baells (Llitera), al límit amb el de Peralta i Calassanç, a la divisòria d’aigües de la Sosa (afluent del Cinca) i de la Noguera Ribagorçana.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina