Resultats de la cerca
Es mostren 890 resultats
ofita
Mineralogia i petrografia
Nom donat a les diabases molt alterades i de color verd amb taques blanques, la qual cosa els dóna un aspecte de pell de serp.
Amb el temps, aquest nom ha estat aplicat també a la textura típica d’aquestes roques Llur edat és triàsica, però poden fer referència a la sèrie d’erupcions volcàniques terciàries Són molt abundants als Pirineus
perdiu blanca
Perdiu blanca
carlosbocos (CC BY-NC)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, de 35 cm, que presenta una carúncula vermella sobre cada ull, és blanc amb la cua negra a l’hivern, i té el cap, el coll i les parts superiors més o menys brunencs durant la resta de l’any.
Té els tarsos, i de vegades els peus, emplomallats El mascle, a l’hivern, presenta una ratlla negra des del bec a través dels ulls Habita a Finlàndia, Noruega, Lapònia, Escòcia, els Alps i els Pirineus
albor
Ictiologia
Peix d’aigua dolça de la família dels ciprínids, semblant a la carpa, amb escates d’una lluïssor argentada, de les quals s’extreu l’albet, usat en joieria.
Abunda en aigües tranquilles al N dels Pirineus i dels Alps És gregari, viu de 6 a 8 anys, i s’alimenta de larves d’insectes i de cucs del llit de rius i de llacs
Casimir Roumeguère
Biologia
Historiografia
Naturalista i historiador occità.
Arxiver de la ciutat de Tolosa, s’interessà vivament per la botànica, principalment per la criptogàmia aplegà una notable collecció de documents sobre la història de la botànica als Pirineus i altres àrees de l’Estat francès
orogènesi rodaniana
Geologia
Fase de plegament neoalpina, definida per Stille (1924), que s’esdevingué entre el Miocè i el Pliocè, fa tres milions d’anys.
Durant la “crisi de salinitat” o de dessecament del Messinià provocà el tancament de l’estret de Gibraltar, o el seu equivalent situat més al N Als Països Catalans afectà la franja costanera, els Pirineus i les Balears
Xavier Junquet
Botànica
Metge i botànic.
Herboritzà pel Conflent, l’Alta Cerdanya i el Vallespir La majoria dels resultats de les seves herboritzacions, que figuren en un manuscrit conservat a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, foren publicats per Lluís Companyó
clavell de pom
Clavell de pom
Erick Munro (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles lanceolades i breument peciolades i de flors vermelles o porprades, amb cinc pètals lleugerament dentats i un calicle d’esquames ovades i arestades.
Les flors són agrupades en glomèruls multiflors guarnits amb bràctees llargues i reflexes Creix en prats i boscs dels Pirineus També és planta de jardí, molt estesa i amb moltes cultivars Les seves flors, tallades, gaudeixen de molta estima
Elies Delcròs
Història del dret
Jurista.
Es llicencià en dret a Tolosa Llenguadoc Fou jutge del tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i alcalde d’aquesta ciutat 1890-92 Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó 1897-1903
punta d’Astorg
Cim
Cim (3 354 m) de l’anomenada cresta del Mig que s’estén del coll del Mig al coll Maleït, entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta.
És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tots els Pirineus L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, hi féu la primera ascensió juliol del 1901, juntament amb C Passet i Bernat Salles
bestiar cavallí
Mastologia
Zootècnia
Bestiar integrat per cavalls, eugues i poltres, explotat com a animal de tir i com a animal de sella.
Pot ésser criat en règims d’estabulació i de pastura Els principals ramats de recria a Catalunya són els dels Pirineus Eren tradicionals els mercats de bestiar cavallí, celebrats a la tardor a Salàs de Pallars, Organyà, Espinavell, Puigcerdà, etc