Resultats de la cerca
Es mostren 1140 resultats
Ullastrell
Església de Santa Maria d’Ullastrell, on destaca el campanar modernista
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, al límit amb el Baix Llobregat, estès a l’esquerra de la riera de Gaià, aigua amunt de la seva confluència amb la de Sant Jaume.
Situació i presentació El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal i a l’W amb Abrera del Baix Llobregat Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià…
Breda
Vista del campanar de Sant Salvador de Breda, a Breda (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte entre el massís del Montseny i la depressió selvatana.
Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…
Leipzig
Campanar de l’Ajuntament de Leipzig
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Situada aigües amunt de l’aiguabarreig dels rius Pleisse, Parthe i Weisse, en una àrea de pròspera agricultura i on abunden els jaciments de lignit, Leipzig ha esdevingut un important centre industrial i comercial, com ho testimonia la irradiació de les fires de primavera i tardor A les tradicionals indústries alimentàries i de fabricació de maquinària agrícola s’han afegit modernament les de material de transport i de maquinària per a l’extracció de minerals Així mateix, el lignit de la regió ha promogut el desenvolupament de la química del carbó, de les centrals tèrmiques i de la siderúrgia…
Castell-llebre
Vista exterior del campanar de Castell-llebre
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria, recentment despoblada, i santuari (la Mare de Déu de Castell-llebre ) del municipi de Peramola (Alt Urgell), en un coster, a la dreta del Segre, al grau d’Oliana.
la Fatarella
La vila de la Fatarella amb el campanar de l’església parroquial de Sant Andreu al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la depressió morfològica de l’Ebre, accidentat al N i al NW per la serra de la Fatarella (550 m alt.), que separa la comarca de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de…
Santa Maria del Mar
Campanar de Santa Maria del Mar (Barcelona)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i arxidiaconal de la ciutat de Barcelona, construïda al segle XIV.
És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una…
Borrassà
Vista general de Borrassà, on destaca el campanar de l’església de Sant Andreu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Borrassà, de 9,45 km 2 , s’estén a l’extrem occidental de la plana alluvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb…
Vila
Campanar de l'església de Sant Pèir de Vila
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (1.096 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), fins el 1970 del d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martín, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran
Jorba
Vista general de Jorba, on destaca el campanar de l’església de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km 2 , és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió N, Òdena i Igualada E, Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous S, Argençola W, i amb un enclavament de Veciana NW El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví Es creu que el topònim és d’origen preromà El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia, pel puig de la Guàrdia…
Tendetes
Partida
Partida del terme de Campanar, dins el municipi de València.
Hi ha l’ermita de l’Adoració dels Reis