Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
temps
Música
Part o divisió del compàs.
Els temps es divideixen segons l’accentuació en forts i febles Els forts són els primers temps de cada compàs Els altres temps són qualificats de febles
ternari | ternària
Música
Dit d’un compàs de tres temps i de cadascun dels temps susceptibles d’ésser dividits en tres parts.
Dit d’un compàs de tres temps i de cadascun dels temps susceptibles d’ésser dividits en tres parts
copeo
Dansa i ball
Ball popular mallorquí de parella, de ritme ràpid i ternari, en compàs de tres per quatre o de tres per vuit.
A llevant i a migjorn de l’illa hom el balla sempre precedit per dues cobles de mateixa El darrer mot de la segona mateixa canvia de to menor a to major potser per prevenir els balladors de l’entrada del copeo, més alegre i molt més mogut La dona porta sempre la iniciativa en el ball i volta i giravolta per si pot enganyar el ballador Al primer terç del s XX hom començà a ballar-lo en filera, sempre per parelles i sense cap interpolació de mateixa, a certs pobles de l’illa El ball és acompanyat per la música de les anomenades cançons de copeo , de quatre versos en rima assonant, sovint d’una…
tango
Música
Dansa i ball
Ball americà d’origen mexicà o cubà i de procedència africana, amb un ritme semblant al de l’havanera, a compàs de 2/4, bé que més mogut.
Una modalitat especial, el tango argentí , propi dels barris portuaris de Buenos Aires, a partir del 1911 obtingué una gran popularitat en les sales modernes de Montmartre i arreu del món occidental Escrit en compàs de 2/4, era de moviment lent i cadenciós i era executat per un conjunt que comprenia violí, guitarra, acordió, piano, contrabaix i percussió Solistes com CGardel, Spaventa i el trio Irusta-Fugazot-Demare en popularitzaren la música i la lletra Alguns compositors l’han integrat en llur repertori, com Albéniz, Stravinsky, Hindemith, DMilhaud, etc
ritme
Música
Moviment que hom imprimeix a la música, de la qual és un element essencial.
Consisteix en l’alternació de sons forts i febles, llargs i breus en una successió de sons i sorgeix de l’autodesenvolupament de la frase musical La sistematització del ritme és el pols regular, o temps que apareix en grups de dos o tres i en llurs combinacions compostes La música és sempre ritmada, però pot no tenir compàs, que és la unitat mètrica que serveix per a organitzar esquemàticament el ritme Bé que en certa manera antagònics, ritme i compàs es complementen, car gràcies a la regularitat del compàs pot copsar-se la llibertat del ritme Es…
pasdoble
Dansa i ball
Dansa, i inicialment marxa militar, molt popular a Castella, a Andalusia i a l’Amèrica Llatina, vers el 1920.
Associada a les festes de toros on és interpretada per una banda, figura també en diverses sarsueles Normalment és de ritme binari i escrita en compàs de 2/4 o de 6/8, però en alguns casos també pot ésser de ritme terciari i de compàs 3/4
zapateado
Dansa i ball
Ball flamenc en què els balladors marquen els passos percudint fortament a terra amb els talons de la sabata.
Sol ésser ballat en compàs de 6/8 Considerat la forma original de molts altres estils ballables coneguts de procedència gitanoandalusa, en la seva forma més primitiva era un ball masculí de compàs ternari que únicament tenia com a acompanyant instrumental el ritme percudit dels peus del ballador
polca
Música
Dansa, apareguda a Bohèmia cap al 1830.
De compàs 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals i evolucions ràpides, motiu pel qual es féu molt popular a Europa i a Amèrica s’emprava encara en festes i balls públics fins a mitjan s XX BSmetana i ADvořák la introduïren en la música culta Una variant de ritme ternari dins el compàs binari és la polca paraguaiana
prosòdia
Música
Cant que incideix en la pronunciació normal d’una vocal.
A l’antiguitat clàssica, fou un accent melòdic que progressivament fou substituït per un accent d’intensitat La prosòdia musical consisteix en l’aplicació d’una música a un text determinat, tractant d’establir una correspondència entre les síllabes fortes del text i els temps o parts de temps forts del compàs, o entre les síllabes febles i els temps o parts de temps febles del compàs
corranda
Música
Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els s. XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite
instrumental.
Sembla que és una modalitat del brande En un principi tenia el ritme binari i era de moviment viu més tard el ritme esdevingué ternari, però adquirí forma lenta, sovint en compàs de 3/2 Fou introduïda a la suite per Bach, Händel i Rameau Hi ha una corranda italiana incorporada al s XVII a la música instrumental que es diferencia de l’anterior per un ritme ràpid escrit en compàs de 3/8 o de 3/4