Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Ardiaca d’Elna (1051).
Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna
Andreu Alfonsello
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en decrets, canonge de Girona, vicari general del bisbe Joan Margarit i ardiaca de Besalú Secretari del capítol de Girona, inserí a les actes notícies d’interès per a la història, particularment sobre la revolta catalana contra Joan II i la qüestió dels remences foren publicades en part les dels anys 1462-82 per Fidel Fita 1873 S'oposà a l’entesa entre la reialesa i els remences, als quals atribuí la crema de l’arxiu de la cúria de Girona l’any 1469
Charles Saint-Gelais
Cristianisme
Abat benedictí i bisbe d’Elna.
Era d’una noble família del Poitou Es féu monjo de Cluny i fou nomenat abat de Montierneuf de Poitiers i per raó del càrrec conservador apostòlic de la Universitat de Poitiers el 1461 Nomenat bisbe d’Elna 1470, féu només una curta estada al palau d’Elna 1471-72 durant la qual arreglà algunes reclamacions dels canonges i dels beneficiats de Sant Joan de Perpinyà L’oposició del clergat d’Elna i el fracàs de la política rossellonesa de Lluís XI de França feren que renunciés al bisbat d’Elna 1475 per l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, d’on fou abat i administrador entre el 1475 i el…
Berenguer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1031-53).
De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona Assistí a les consagracions de Ripoll 1032 i de la catedral de Girona 1038 i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046 Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon Guifré de Cerdanya Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló respecte a la…
Rafael de Rifós
Cristianisme
Bisbe d’Elna-Perpinyà (1618-20).
Frare dominicà, era mestre de teologia i vicari general de l’orde als regnes hispànics Nomenat bisbe d’Elna, obtingué un acord entre el capítol i la comunitat d’Elna 1619, que feia temps que estaven en discòrdia Amplià el palau episcopal i promulgà un jubileu el 1620
Salomó
Cristianisme
Bisbe d’Elna.
Succeí Venedari, poc després del 825, i fou bisbe abans de Ramnó, que ja ho era el 836 no pas després d’ell, com es deia De Salomó resten poques dades estigué de part de l’emperador Lotari, rebellat contra el seu pare, Lluís el Piadós, juntament amb l’arquebisbe de Narbona Anà a veure l’emperador a Cluny el 834, i n'obtingué un precepte per a la seva església d’Elna
Guadall d’Empúries-Rosselló
Cristianisme
Bisbe d’Elna (920-47).
Fill de Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló Succeí en el bisbat el seu germà Elmerad Enriquí molt el patrimoni de l’església d’Elna El 947, malalt de mort, en un concili de Narbona fou elegit el seu successor Riculf II, per evitar que els comtes de Cerdanya s’apoderessin del bisbat
Bernat de Berga
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1230-58).
El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix Assistí a l’assemblea de Tarragona 1234, convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló
Berenguer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (~1019-~31).
Fill de Sendred de Gurb L’any 1025 consagrà l’antiga església de Sant Joan de Perpinyà Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba Pelegrí a Terra Santa ~1026, deixà l’administració de la diòcesi d’Elna al mateix Oliba, que aprofità l’ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027
Artau
Cristianisme
Bisbe d’Elna des del 1148.
Collaborador del comte Ramon Berenguer IV, consagrà Gaufred primer bisbe de Tortosa 1151 Concedí als ciutadans d’Elna de poder fortificar la ciutat 1155 i assistí a les corts d’Osca convocades el 1162 per Peronella Consagrà nombroses esglésies