Resultats de la cerca

Llicenciat en física per la Universitat de València  el 1970 Doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona Catedràtic de física teòrica a les universitats de València el 1983 i a la de Barcelona el 1986, del 1990 al 1994 fou vicerector de la Universitat de Barcelona i del 1996 al 1998 degà de la Facultat de Física de la mateixa universitat President del Consell Superior d’Investigacions Científiques  CSIC del 2000 al 2003, fou rector de la Universitat de Luxemburg 2005-2015 Membre especialitzat en mecànica quàntica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona…

Graduat en dret per la Universitat d’Estrasburg 1979, tot i que obtingué la llicència per a exercir l’advocacia el 1980 no ha exercit mai la professió a causa de la precoç dedicació a la política El 1982 fou designat per ocupar la plaça vacant de secretari d’estat al Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, i dos anys després fou elegit diputat al Parlament pel Partit Democratacristià, formació de la qual era membre des del 1974 i de la qual fou secretari parlamentari 1979-82 i, més tard, president 1990-95 Reelegit el 1989 i el 1994, des del primer d’aquests anys ocupà la cartera de…

La seva família emigrà als EUA el 1881, i n'adquirí la nacionalitat Entre el 1902 i el 1906 compartí un estudi amb Alfred Stieglitz Posteriorment, residí a París fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial Conreà alternativament la fotografia i la pintura, que abandonà de manera definitiva cap al 1920 Cal remarcar-ne les fotografies que publicà a “Vogue” o a “Vanity Fair”, principalment retrats, als quals donà caràcter directe i expressiu Fou director del departament de fotografia del Museu d’Art Modern de Nova York 1947-62

Dirigent del Mouvement Republicain Populaire MRP, fou diputat, ministre de finances 1946, president del consell 1947-48 i ministre d’afers estrangers 1948-53 i de justícia 1955-56 Partidari de la unió europea, proposà l’anomenat Pla Schuman 1950, que dugué a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA Fracassà, però, en el seu intent de crear la Comunitat Europea de Defensa 1952 Fou president del moviment europeu 1955 i de l’Assemblea Parlamentària d’Europa 1958-60, i un dels principals impulsors del moviment d’unificació europea

Centrà els seus estudis en l’anàlisi del desenvolupament històric del capitalisme en països com el Brasil i Xile Segons ell, el tractament tradicional dels països subdesenvolupats com a economies duals falseja el fet que el capitalisme determina estratègicament el manteniment dels sectors menys avançats Obres principals Development and Underdevelopment 1966, Capitalism and Underdevelopment in Latin America 1967, Sociology of Development and Underdevelopment of Sociology 1969 i Latin America, Underdevelopment or Revolution 1970

El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca,…

El banyista, assegut en un banc elevat, s’exposa a l’aire calent, pren després una dutxa freda i, immediatament, un bany de vapor obtingut en vessar aigua sobre pedres o materials refractaris escalfats a l’estufa tot seguit hom sol practicar un massatge amb branques de bedoll per afavorir la sudació un bany calent i una dutxa freda o la immersió en neu o aigua clouen el cicle de la sauna Bany típic de Finlàndia, actualment és molt difós arreu i hom l’utilitza no sols per la seva acció benèfica sobre la pell en països freds és molt útil pels seus efectes diaforètics i sedants, sinó sobretot…

A la seva mort el ducat passà al seu oncle François de Luxemburg mort el 1613 La seva neta, Margarida de Luxemburg morta el 1680, vengué Brienne al seu parent Antoine de Loménie, els descendents del qual adoptaren com a cognom el de Loménie Brienne El comtat de Brienne havia passat als Luxemburg pel matrimoni de Marguerite d’Enghien, filla i hereva de Louis d’Enghien, amb Jean de Luxemburg mort el 1397

Fill i successor de Guillem II Es manifestà liberal govern Thorbeke Amb la seva mort cessà la unió d’Holanda i Luxemburg

Neix a la Lorena, França, i travessa la ciutat de Luxemburg