Resultats de la cerca

Combinà el neoclassicisme amb el naturalisme L’estil acadèmic definí les seves primeres obres Gladiador vençut , 1824, i Gladiador vencedor , 1828 Després evolucionà cap a solucions expressives més naturals, com Les quatre estacions 1837, les estàtues de Jaume I i del conseller Joan Fiveller de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona 1841-44, l’escultura sedent de Balmes al claustre de la Catedral de Vic 1851, etc

A París freqüentà les reunions cubistes L’any 1912 triomfà en el concurs per a un monument a Jacint Verdaguer, després aixecat a la Diagonal Barcelona Féu, a més, retrats, la majoria de bronze El seu estil és sobri, malenconiós i idealista

De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts monumentals Entre…

Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma Autor d’un gran nombre de monuments a València Josep de Ribera , Patriarca Joan de Ribera , Marquès de Campo , etc, tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII Retiro, de Madrid Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil La seva facilitat i la seva seguretat…

Estudià a València i a Roma A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles i sobresortí en l’ensenyament Entre les seves obres, d’un gust classicista, destaquen els nus del fris del monument al mestre Serrano i el relleu del gran saló de l’Ateneu Mercantil, ambdues a València

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1941-47, hi fundà amb Josep Maria Garrut el grup Els Betepocs, que difongué l’art i la cultura a Catalunya a través d’uns anomenats Campaments Pictòrics Exposà en galeries barcelonines Argos, 1947 Syra 1955 Nàrtex, 1974, bé que no s’integrà als circuits comercials És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós cambril de la Mare de Déu, a Núria església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell església del Corpus Christi, a Barcelona, que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització Posteriorment feu obres d’un…

Representa l’evolució al gòtic a la Catalunya del final del s XIII Sembla que es formà en l’ambient artístic de la catedral de Girona treballant en l’obra del claustre Hom li atribueix un calvari Museu Provincial de Girona i la imatge de la Mare de Déu de Belulla, així com la decoració 1277 del portal major de la catedral de Tarragona, on supera l’etapa arcaica de Girona i confereix a la seva obra una certa originalitat, malgrat la influència del gòtic francès i, més llunyanament, de l’italià n'és una bona mostra la imatge de la Mare de Déu amb el nen, al mainell Cap a l’any 1294 treballà en…

Format a Perpinyà i, becat, a París, on fou deixeble de Jean BEugène Farochon el bust que féu d’aquest es conserva al Louvre És autor del monument a Jacint Rigau, de Perpinyà, i al museu d’aquesta ciutat té diverses obres

Premi de Roma del 1859 Representant típic del monumentalisme del tercer quart del s XIX, és autor de la font monumental de Rouen 1879, amb l’arquitecte Perthis, i de peces anecdoticosimbòliques, com La dama del paó 1890, escola de belles arts, Tolosa, tot i que en alguna obra, com Victor Hugo Théâtre Français, París, arribà a solucions similars a les de Rodin Fou mestre de Bourdelle i de Clarà

De família de fusters S'inicià amb un expressionisme que reviu el romànic i evolucionà cap a una depuració quasi abstracta, que recorda Brâncuşi, però de religiosa espiritualitat És autor d’algunes escultures monumentals, entre les quals destaquen l’homenatge a Joan Maragall i la figura de sant Pere, a Argentona Participà també en la decoració de Montserrat Estudiós de les arts populars i, especialment, de la ceràmica, tingué un paper decisiu en la fundació del Museu del Càntir d’Argentona, el 1975