Resultats de la cerca
Es mostren 1140 resultats
Sorrento
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la costa de la península homònima, és un important centre turístic Mercat agrícola tradicional raïm, nous i indústries artesanals de fusta, tèxtils al servei del turisme Ciutat probablement d’origen grec, fou dominada pels etruscs i, sobretot, pels oscs Fou seu episcopal des del 420 Autònoma s VII, primer sota els ducs de Nàpols i després amb ducs propis, combaté contra els longobards de Benevent, contra els sarraïns, contra Amalfi i Salern El ducat fou absorbit en el regne dels normands 1137 Ultra algunes tombes gregues i osques, conserva diverses villes romanes i alguns monuments…
Sergiev Posad
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Moscou, Rússia, a 70 km de la capital, al NW.
És un centre artesanal gènere de punt i un nucli industrial material de construcció, laques i pintures Anomenada Sergiev fins el 1930 i posteriorment, fins el 1991, Zagorsk, es desenvolupà entorn de l’anomenat monestir de Zagorsk , o Troice-Sergevskaja Lavra ‘laura de la Trinitat i de Sant Sergi’, fundat el 1340 per Sergi de Radonež Entre les seves nombroses esglésies cal destacar la Troickij Sobor 1422, l’iconòstasi de la qual fou pintat per ARubl’ov i per DČernij i on hom venera les relíquies de sant Sergi, i la Uspenskij Sobor 1559, amb el seu altíssim campanar, obra de…
el Corredor

Aspecte del santuari del Corredor
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Socors) al cim de la serra del Corredor, a 632 m alt., dins el municipi de Dosrius (Maresme).
Al començament del segle XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat, i reconstruïda en 1576-83 L’actual edifici, consagrat el 1583, és d’estil gòtic tardà, bastit en granit el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina L’altar major és renaixentista, amb un retaule plateresc S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors segons tradició, fou trobada Al costat hi ha una pagesia o hostaleria que hom ha suposat que havia estat una casa dels templers Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far És un centre de devoció comarcana i té una gran tradició…
castell de Besora

Restes de l’antic castell de Besora
© Òscar Fernández i Marín
Castell
Antic castell, molt enrunat, situat dins el terme de Santa Maria de Besora (Osona), aturonat a 1.092 m d’altitud, a ponent del poble.
De l’església, romànica segona meitat del segle XI, resta una bona part del campanar quadrangular, de tres plantes i de la façana, i un porxo, del segle XII El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades pel bisbe Gotmar de Vic al monestir de Sant Joan de les Abadesses Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell 992-1018 Restaurada el 1580, l’església del castell fou parroquial de Santa…
Viladelleva
Caseria
Caseria del municipi de Callús (Bages), a l’extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt).
La petita caseria de Viladelleva 64 h el 2001 allotja el santuari de la Mare de Déu d’aquest mateix nom L’esglesiola, amb absis rectangular i una sola nau coberta amb volta de canó, es caracteritza per un ample porxo que protegeix la porta de ponent i un massís campanar de cadireta a la mateixa façana Alguns autors han considerat aquest edifici preromànic, però l’aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d’època romànica més aviat tardana segle XIII El lloc és documentat des del 1025 La capella fou profanada el 1936 i restà sense culte fins el 1962, que…
Santa Maria d’Horta
Parròquia de Santa Maria d’Horta.
© C.I.C - Moià
Església
Església del municipi d’Avinyó (Bages), a l’esquerra de la riera Gavarresa, al S del terme.
Documentada des del segle XI, és un edifici que conserva del període romànic l’absis semicircular amb arcuacions llombardes i alguns murs Fou ampliada amb capelles laterals els anys 1686-91 i finalment transformada la façana a causa d’una reforma del 1683 Té un campanar massís segurament transformació d’una torre primitiva La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal Aquesta església i la rectoria que té al costat constitueixen, junt amb el carrer de Dalt, el carrer de l’Hostal i el…
Deodat
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1010-29).
Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet Ell mateix fou també ardiaca La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres…
Sant Joan de Caselles
Sant Joan de Caselles
© Fototeca.cat
Església
Església de la parròquia de Canillo (Andorra), de tradició preromànica, situada a 1 560 m alt, damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població.
Fou refeta al segle XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard Els pòrtics de davant i de la façana W daten dels segles XVI i XVII En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada S'hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del segle XVI, d’…
Hostafrancs

Aspecte exterior de l’església de l’Assumpció
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a la dreta del Sió, al sector N del terme.
L’església parroquial de l’Assumpció, erròniament anomenada de Sant Bartomeu, és d’època barroca, amb el campanar modern hi depenen les esglésies de l’Aranyó i Muller A la plaça que conserva com a monument l’antiga creu de terme amb el capitell original amb les figures dels dotze apòstols Celebra la festa major el 24 d’agost, per Sant Bartomeu, que n’és el patró, i la festa del Roser per la segona Pasqua Berenguer de Brocard, deixà en el seu testament de l’any 1093 el castell d’Hostafrancs al seu germà Pere mentre visqués, i després al capítol d’Urgell, que el posseí fins a la…
Sant Feliu de la Garriga
Església
Església del municipi de Viladamat (Alt Empordà), al S del terme, al peu del puig de Segalà (179 m).
Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle el campanar quadrat és obra del segle XIII, és un notable exemplar romànic, molt malmès fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al segle XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar Al segle XVII fou totalment refet com a casal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina