Resultats de la cerca

Generalment hom gratina certs plats que prèviament ha cobert d’una capa de formatge ratllat, que així es fon total o parcialment, o bé de pa ratllat, fins que forma una crosta tot al damunt

És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…

Llicenciat en ciències químiques el 1933, l’any següent emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia En aquest país s’incorporà a la universitat i fou fundador de l’Escuela de Agricultura Tropical a Cali, posteriorment transformada en facultat d’agronomia de la Universidad Nacional Afeccionat a la recerca botànica, a la Serralada Occidental de Colòmbia descobrí arbres i plantes, una de les quals s’anomena Styrax Vidalianus en honor del seu descobridor En esclatar la guerra civil retornà a Catalunya, on participà en el conflicte Després d’exiliar-se, el 1940 tornà a Colòmbia i residí un altre cop…

Les longituds d’ona de la llum vermella són compreses entre 6220 i 7000 Å Pigments vermells nom genèric corrent i composició química tonalitat origen poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l’atmosfera principals utilitzacions vermell d’alitzarina laca d’un derivat de l’alitzarina purpurina variable, segons la composició fabricació química feble bona pintura artística vermell de cadmi sulfoseleniür de cadmi obtingut per calcinació variable de l’escarlata al violaci, segons la composició fabricació química bo elevada excellent bona pintura artística, esmalts al …

Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els…