Resultats de la cerca

Fou deixeble d’I Lleys i dels clarinetistes E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò popular a causa…

Fou jurada hereva de Castella a les corts de Madrigal 1476 Fou casada 1490 amb el príncep Alfons, primogènit de Joan II de Portugal, que morí al cap de poc 1491, i després 1497 amb el germà, el rei Manuel I, de qui fou la primera muller El 1498 els aragonesos es negaren a jurar-la hereva Morí en donar a llum el príncep Miquel

De molt jove milità a les files carlines, però després del conveni de Bergara passà a l’exèrcit liberal i participà en les repressions de l’aixecament montemolinista del 1848 i de la revolució del 1856 Destinat a Cuba, ascendí a coronel, però en produir-se la Revolució de Setembre del 1868 tornà a prendre contacte amb els carlins A la fi del 1872 fou nomenat general en cap de les forces carlines al País Basc durant la Primera República aconseguí la victòria d’Eraul, que impulsà el pretendent Carles a entrar a Navarra, i amb el càrrec de mariscal de camp es distingí en la batalla de Monte Moru…

Es formà a Bolonya, on ocupà el rectorat del collegi hispànic de Sant Climent Home de confiança de Felip II, que acompanyà a Anglaterra el 1554, fou diverses vegades visitador reial de Sicília, la qual cosa li costà un judici inquisitorial El 1561 fou nomenat bisbe de Mallorca, on volgué implantar la reforma tridentina de manera enèrgica Presentat el 1572 per a la seu d’Osca

Escriví música d’església, una Teoría del solfeo 1907 i un Tratado de música para escuelas normales 1911, i edità dues obres d’interès folklòric Colección de cantos populares de la provincia de Teruel 1928 i La jota, origen, forma musical y ejecución 1934

Fou nomenat inquisidor del Regne d’Aragó 1484, funció que complí molt rigorosament amb els judaïtzants Morí víctima d’un complot de famílies nobles emparentades amb nuclis hebreus Canonitzat per l’Església Catòlica el 1867, hom en celebra la festa el 16 de setembre

Defensà María de Agreda, però atacà tant els illuminats com Miguel de Molinos són trenta-tres les seves obres publicades sobre diversos temes teològics, però especialment ascètics i místics illuminisme

A la mort del seu germà Ferran 1592 es titulà duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça Francesc I 1592-98 El 1608 hagué de renunciar al primer títol, que passà a la seva neboda Maria Lluïsa el segon, revertí, el 1598, a la corona com a conseqüència dels acords del seu germà Ferran amb el rei a canvi de la renúncia a les comandes ofertes pel rei obtingué el comtat de Luna 1608 Escriví uns famosos Comentarios a los sucesos de Aragón en los años 1591-92, uns Discursos políticos, así en razón de estado como de la buena educación de un príncipe 1620 i mantingué una llarga correspondència amb…

Autor de Discursos sobre los medios que pueden facilitar la recuperación de Aragón 1768 i El comercio de granos mitigado 1795

Fou protonotari del Consell d’Aragó Home de confiança del comte duc d’Olivares , que el feu secretari del consell d’estat i membre del consell de guerra, fou el principal inspirador de la seva política anticatalana Fou partidari de solucions de força, i es distingí pel seu odi als catalans Fou destituït dels seus càrrecs en caure el comte duc 1643 El 1644 fou acusat d’heretgia per la inquisició