Resultats de la cerca
Es mostren 1034 resultats
William Wilkins
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Amplià estudis a Itàlia i Grècia i incorporà l’estil grec en els edificis que construí, com la façana del collegi de la universitat, l’hospital de Saint George i la National Gallery, tots a Londres, i d’altres
Antoni I d’Atenes
Història
Duc d’Atenes, fill de Rainier I d’Atenes
.
Amb l’ajut dels grecs reuní les possessions del seu pare a Grècia, disperses a la seva mort S'entengué amb els turcs donà 30 anys de pau a l’Àtica i a Beòcia i n'embellí la capital
Cràter
Història
Militar
General d’Alexandre el Gran.
L’acompanyà en les expedicions contra Pèrsia i l’Índia Fou encarregat de conduir els veterans novament a Macedònia després de la insurrecció d’Opis A la mort d’Alexandre, governà Macedònia, Grècia, Epir i Illíria juntament amb Antípater
Andreas Geòrgios Papandreu
Economia
Polític i economista grec.
Fill de Geòrgios Papandreu , fou professor a diverses universitats nord-americanes 1947-55 Cap del departament de ciències econòmiques de la Universitat de Califòrnia 1955-63, en 1961-64 fou director del Centre de Recerca Econòmica d’Atenes i ocupà dos ministeris successius en el govern del seu pare 1964-65 Empresonat pel règim dels coronels, el 1967 s’exilià Fundador i president 1968-74 del moviment panhellènic d’alliberament, el 1974 tornà a Grècia, on fundà el Moviment Socialista Panhellènic PASOK , com a líder indiscutible del qual detingué el càrrec de primer ministre en…
fona

Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma
trist
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 10 cm, que és de color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc.
Habita a les jonqueres dels aiguamolls litorals d’Occitània, a Itàlia, Còrsega, Sardenya, Sicília, Grècia, l’Àsia Menor, Xipre, Egipte, el nord-oest d’Àfrica, el sud i l’est de la península Ibèrica i les Balears És comú als Països Catalans
Enric Gaspar i Rimbau
Teatre
Dramaturg.
Durant la seva joventut residí a València Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista La levita , 1868 El estómago , 1874 Huelga de hijos , 1893, i novelles El Anacronópata , 1887 Las personas decentes , 1890
tresor
Història
Lloc on són dipositats i conservats objectes de valor.
A l’antiga Grècia era una cella d’un temple destinada a guardar-hi els exvots i els objectes de culte Actualment sol ésser una sala especial d’un palau, d’un museu o d’una església en aquest cas sol coincidir amb la sagristia
heroi | heroïna
Mitologia
Ésser semidiví, al qual són atribuïdes gestes prodigioses a favor del grup que el reconeix com a tal.
La seva figura sovinteja en la mitologia de diversos pobles primitius i, bé que concebuda antropomòrficament, hom li reconeix poders sobrenaturals A Grècia, als segles VIII i VII aC, s’afermà el culte als herois, que esdevingué ritu de súplica per a obtenir llur protecció
Vincenzo Galilei
Música
Compositor i teòric italià, pare de Galileu.
Escriví madrigals, peces per a llaüt i un Dialogo della musica antica e moderna 1581, on propugnà la poesia cantada tal com creia que hom feia a la Grècia clàssica Fou membre de la Camerata Fiorentina , que donà lloc a la creació de l’òpera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina