Resultats de la cerca

Estudià l’estructura atòmica dels elements basant-se en les característiques dels espectres corresponents El 1925, juntament amb Uhlenbeck, avançà la teoria del spin electrònic Fou editor de les revistes The Physical Society Review  1951-65, The American Physical Society  1966-74 i Physical Review Letters  1958-74

Fou editor del setmanari satíric “El Tio Nelo” 1862 i començà a actuar com a impressor cap al 1866 Publicà diverses obres d’Escalante i d’altres autors valencians i fou un dels fundadors, amb el seu gendre Francesc Peris i Mencheta, del diari vespertí “La Correspondencia Valenciana”

Fill del metge Carles Ronquillo i Pau Editor de publicacions de divulgació científica i redactor d' El Constitucional , fou regidor 1843 de l’ajuntament de Barcelona i president del Collegi de Farmacèutics Publicà un Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola 1851-66 i l’aplec de remeis casolans Mil doscientos secretos 1844

Editor i crític literari del diari Der Bund de Berna, conreà diversos gèneres literaris la novella, els llibres de viatges Spaziergänge in den Alpen , ‘Passejades pels Alps’, 1885, la poesia i el teatre Maikäferkomödie , ‘La comèdia de l’abellot’, 1897, i Der Heilige und die Tiere , ‘El sant i la bèstia’, 1905, en vers

Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme S'ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular Eivissa, de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor

S'establí a Barcelona, on fou editor de publicacions com El Bien Público 1849, òrgan de l’Institut Industrial de Catalunya, La Colmena 1842-45 i La Razón Española Intervingué en la creació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, i fou un ardent defensor del proteccionisme El 1876 publicà El aceite español de olivo

A desgrat de l’interès que pot desvetllar la seva producció narrativa, el seu lloc històric està en la condició de capdavantera —juntament amb Olympe de Gouges— de l’advocació dels drets de les dones, plasmada en la seva obra, ja clàssica, A Vindication of the Rights of Woman 1792, text vàlid encara Dona d’una vida difícil, viatjà a París per veure de prop les conseqüències de la Revolució 1792, ciutat en la qual conegué un americà, Gilbert Imlay, amb el qual tingué una filla, Fanny Intentà d’establir una escola amb nous mètodes d’ensenyament per a les noies a Newington Green Londres…

Fou el fundador de la ciència diplomàtica moderna De re diplomatica , 1681 i de l’ideal del monjo investigador Traité des études monastiques Historiador de l’orde de Sant Benet Annales Ordinis Sancti Benedicti i Acta Sanctorum Ordinis Sancti Benedicti , 1688-1701 i liturgista De liturgia Gallicana , fou, a més, editor de texts antics Sancti Bernardi opera, Vetera Analecta

En la primera època aparegué del 28 de febrer al 30 de novembre de 1855 De tendència demòcrata republicana, fou redactat per Joaquim Fiol i Pujol, i n'era editor Joan Villalonga i Gómez Durant la segona època del 4 de gener de 1869 al 31 de desembre de 1873 fou òrgan del partit republicà federal

Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques