Resultats de la cerca
Es mostren 824 resultats
la Nova Tabarca
Poble
Poble del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de l’illa Plana
.
Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d’installar-hi uns 600 pescadors de peix i de corall d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768 Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura Torrevella i al Baix Vinalopó Guardamar, Santa Pola, i la població ha anat disminuint ininterrompudament La manca d’aigua hi impossibilita l’agricultura, i…
el Capiscol
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Joan d’Alacant, Alacantí, a la costa.
Carmel Navarro i Reverter
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Republicà, ocupà càrrecs oficials subalterns a València i a Alacant durant la revolució del 1868 i fou, posteriorment, regidor de València molts anys Escriví diverses obres teatrals i de propaganda política Pasado, presente y porvenir, 1886, i Una visita a la Escuela de Artesanos , 1882
Joan Baptista Borja
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Treballà a Alacant en la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i en la capella de la Comunió acabada el 1738 de la collegiata de Sant Nicolau És autor, també, dels baixos relleus del cadirat del cor de l’església collegial d’Oriola
Henry Payne
Cristianisme
Missioner protestant de les Assemblees dels Germans.
Des del 1868 collaborà amb George Lawrence a Barcelona i comarca Després, intentà d’estendre el testimoniatge evangèlic a Alacant i a Cartagena Del 1890 al 1935 dirigí la revista El Evangelista , fundada per Henrik Lund En esclatar la guerra civil retornà al seu país
Sistema Prebètic
Serralada
Part de les serralades Bètiques; s’estén des de Martos (Jaén) fins a l’interior del cap de la Nau (Marina Alta).
Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina
Companyia del Ferrocarril d’Almansa a Xàtiva i Grau de València
Societat, inicialment anomenada Societat Valenciana de Crèdit i Foment, formada en obtenir Josep Campo i Pérez
la concessió per a construir i explotar la línia de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva.
La línia, inaugurada el 1854, fou prolongada fins a Almansa 1859, on enllaçà amb la d’Alacant a Almansa El 1862 obtingué la concessió de la línia de València a Tarragona, i canvià el nom pel de Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
sedassaire
Oficis manuals
Persona que fa sedassos o en ven.
Els sedassaires no arribaren a formar un gremi propi, sinó que estaven units amb els capsers i torners, els quals s’havien originat com una especialització dels fusters a vegades capsers i sedassaires tornaren a integrar-se dins el gremi de fusters, com a Alacant el 1756
Silvestre Verdú i Verdú
Periodisme
Periodista.
Condeixeble i amic d’Azorín, collaborà en diversos periòdics d’Alacant i n'animà d’altres a Monòver El Eco de Monóvar , El Pueblo , El Cronista , Los Pueblos , El Sembrador , La Cháchara , etc Utilitzà el pseudònim de Marcolan i fou autor del llibre Un poeta español 1895
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina