Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Vall de Santa Creu
Subcomarca històrica de la Fenolleda, a la Catalunya del Nord.
Comprèn el territori dels municipis d’Atsat, Conòsols, Ginclar, Montfort, Puillorenç, Salvesines, Santa Coloma de Rocafort i Sant Martí de Les, que en la divisió departamental francesa del 1790 foren segregats del sector dels Pirineus Orientals i inclosos dins el departament de l’Aude
Jakob Bartsch
Astronomia
Astrònom alemany.
Gendre de Johannes Kepler, del qual fou ajudant, confeccionà planisferis un d’ells presentava el cel visible a qualsevol època de l’any, en els quals introduí noves constellacions la Girafa, la Coloma i l’Unicorn, 1624 Classificà els estels en onze classes de magnitud
Sant Joan de l’Erm
Monestir
Monestir, de localització desconeguda, situat a l’Alt Empordà, prop d’Empúries.
Era una petita comunitat femenina que seguia la regla benedictina i que decaigué molt en la despoblació del 1348 El 1368 fou unit a les petites comunitats de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella les tres cases juntes tenien només cinc monges
Narcís Vilà i Prats
Història
Política
Polític.
Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal
comtat de Baños
Història
Títol concedit el 1621 a Sancho Martínez de Leiva y Suárez de Mendoza, primer marquès de Leiva, capità general dels galions de Nàpols.
La grandesa d’Espanya fou atorgada el 1691 al seu net Pedro de la Cerda y Leiva El títol passà als Coloma, comtes d’Elda, als Fernández de Córdoba, comtes de Teba, als Portocarrero, comtes de Montijo, als Fitz James Stuart, ducs d’Alba, i als Mitjans
Àrea Metropolitana de Barcelona
Organisme que inclou les tres entitats metropolitanes de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat Metropolitana del Transport i l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus de l’àrea de Barcelona.
Concebut per a gestionar els serveis del territori més densament poblat i interconnectat de Catalunya, la llei que n’impulsava la creació fou aprovada unànimement per la totalitat dels grups del Parlament de Catalunya el vint-i-vuit de juliol de 2010 L’entitat recuperava a grans trets l’àmbit i les atribucions de la Corporació Metropolitana de Barcelona , suprimida l’any 1988 En formen part un total de trenta-sis municipis la totalitat dels del Barcelonès Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, la majoria dels del Baix…
comtat de Cervelló
Història
Títol concedit el 1649 a Guerau de Cervelló, òlim Mercader i de Montpalau, baró d’Orpesa i batlle general de València, sobre les seves possessions de la baronia d’Orpesa, que prengueren des d’aleshores la denominació d’aquest títol.
La grandesa d’Espanya li fou annexada per l’emperador Carles VI el 1717 a Joan Basili de Castellví i Coloma, segon marquès de Villatorcas, com a marit de la quarta titular, Francesca Maria de Cervelló, òlim Mercader i Carròs, comtessa de Bunyol Passà als Osorio i als Falcó
Rauric

El petit nucli de Rauric, envoltat el turó on s’aixeca el castell, poble agregat al municipi de Llorac (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a l’extrem SE dels altiplans segarrencs, prop de la font de Rauric , on neix el riu Corb.
És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric , esmentat ja al s XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma
Santa Margarida de Vallors
Església
Església del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva) a l’extrem est del terme.
S'estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors , afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma El lloc existia ja el 886 L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al s XVIII Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró
riera de Marfà

Aspecte de la riera de Marfà
© C.I.C - Moià
Riera
Curs d’aigua del Moianès, afluent de capçalera de la riera de Calders, que neix dins el terme de Collsuspina.
En el seu curs alt rep els noms de riera de Santa Coloma i de Fontscalents en travessar el terme de Castellterçol, rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina