Resultats de la cerca

Filla de Felip IV de Castella, el seu casament 1660 amb el rei Lluís XIV de França, de qui tingué el Gran Delfí, fou una de les condicions de la pau dels Pirineus Distanciada del rei, fou sempre una figura de poc relleu i d’una influència gairebé nulla a la cort

Fou ministre plenipotenciari de França a Berlín i, durant la Segona República, diputat per París 1869, membre del govern de defensa nacional del qual fou ministre de justícia, 1870, i de l’interior, 1871, membre de l’assemblea nacional 1871-76, senador pels Pirineus Orientals 1876 i, finalment, ambaixador a Berna 1880-84

Fou redactor en cap del diari “Le Roussillon” i president de l’Associació de la Premsa Política Perpinyanesa

Situada a la riba esquerra de l’Ador, és centre d’una plana rica, dedicada tradicionalment a la cria de cavalls posteriorment, de bovins La ciutat ha adquirit modernament una gran importància industrial la tradicional fabricació d’armes i la indústria del cuir, i les modernes foneries i construccions elèctriques, mecàniques i aeronàutiques Té escola d’enginyeria i aeroport Bisbat des del segle V Turba i centre del comtat de Bigorra, conserva la catedral segles XIII-XV i les esglésies de Sant Joan i Santa Teresa, que conserven elements del segle XIII Romanen només algunes ruïnes del castell…

Cavaller de Basterot Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales 1824-25 i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales 1829, aquest darrer amb text

Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols El 1866 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano, com també romances Traduí a l’italià els llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell

Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics

El mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors vermell rosat, i la femella les superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat Habita a gairebé tot Europa, fins al nord de la península Ibèrica, l’Àsia septentrional fins al Japó, i el nord de Turquia i Pèrsia És comú als Pirineus

Foren governats per un consell de districte, les funcions del qual foren molt reduïdes a partir del 1800 en ésser creat el càrrec de sotsprefecte, i foren designats, des d’aleshores, en francès, arrondissements Són dividits en cantons agrupacions de municipis El departament dels Pirineus Orientals fou dividit en els districtes de Perpinyà, Prada i Ceret

Fou construïda per transportar els metalls extrets de les mines dels Pirineus fins al port de l’Empúries romana, i forma part d'un antic camí que unia l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir El 2015 fou declarada per la Generalitat de Catalunya bé cultural d'interès nacional en la categoria d'arqueologia