Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
la Cadolla
Muntanya
Contrafort occidental (1148 m alt.) de la serra de Mariola, termenal dels municipis de Bocairent (Vall d’Albaida) i de Cocentaina i Agres (Comtat).
la Garrofera
Enclavament
Enclavament (1,04 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), dins el de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.
la Replana
Altiplà (989 m) al límit de la Vall d’Albaida (Fontanars dels Alforins) i la vall de Biar (Beneixama i el Camp de Mirra).
cova Negra
Cova
Cova del terme de Xàtiva (Costera), a l’estret de les Aigües de Bellús, en el meandre més ampli que forma el riu d’Albaida.
Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani parietal d’home de Neandertal El paratge que envolta la cova fou declarat paratge natural municipal l’any 2006
Xeta
Despoblat
Despoblat del municipi de Benicolet (Vall d’Albaida), al S del terme, vora el barranc de Xeta, afluent, per la dreta, del riu de Vernissa.
Era lloc de moriscs
port de Benigànim
Depressió (295 m alt.) de la serralada que separa la Costera de la Vall d’Albaida, entre les serres de la Creu i de Requena.
Hi passa la carretera de Xàtiva a Gandia
estret de les Aigües de Bellús
Congost
Congost al curs del riu d’Albaida, a l’indret on aquest travessa l’alineació muntanyosa que separa la Vall d’Albaida de la Costera, entre la serra Grossa i la serra de la Creu, entre els termes municipals de Bellús i de Benigànim al S i de Xàtiva i del Genovés, al N.
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…
contestà | contestana
Història
Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…
mel
Pot amb mel
Marina Kravchenko / Fotolia.com
Alimentació
Apicultura
Producte natural molt dolç, fluid, pastós o cristal·litzat, transparent si és acabat d’obtenir, elaborat per les abelles (Apis mellifica) a partir del nèctar de les flors i d’altres exsudacions ensucrades de les plantes, sense cap addició.
La transformació, a l’esòfag d’aquests insectes, consisteix fonamentalment en una concentració i una hidròlisi enzimàtica de la sacarosa inversió Ja formada, reglota i és dipositada a les cavitats de la bresca, i després servirà d’aliment a alguns individus adults i a certes larves Els caràcters sensorials de la mel depenen de la planta de la qual majorment procedeix, i pot ésser tòxica i tot, si ho era la planta El color sol ésser blanquinós o verdós Químicament consta de sucre invertit levulosa i glucosa —conté un 60-75% de sucres reductors— i aigua com a màxim un 21% Inclou també petites…