Resultats de la cerca
Es mostren 2848 resultats
Josias Braun-Blanquet
Geobotànica
Geobotànic suís, fundador de l’escola anomenada sigmatista o de Zuric-Montpeller.
Havent estat encaminat a treballar en el comerç i en la banca, inicialment fou un autodidacte Aviat, però, entrà en relació amb alguns dels principals botànics suïssos de l’època Eduard A Rübel, John Briquet, etc Obstacles d’ordre burocràtic impediren que dugués a terme una vida universitària normal a Suïssa Acollit pels professors Charles Flahault i Gaston Pavillard a la Universitat de Montpeller, hi preparà la seva tesi de doctorat sobre les Cevenes meridionals 1915, obra en la qual assajà extensament, per primera vegada, l’aplicació de les seves concepcions teòriques El mateix any 1915…
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…
escola de traductors de Toledo
Nom donat als grups d’intel·lectuals que treballaren a Toledo a l’època del seu segon arquebisbe Raymundo d’Agen (1126-52), i després, sota el mecenatge d’Alfons el Savi (1284).
Cal notar, però, que hom no hauria de parlar d’una escola de Toledo pròpiament dita, perquè aquesta activitat traductora no sols fou general a tota la península Ibèrica consta, a més a més, l’existència de traductors a Barcelona, a la vall de l’Ebre, a Lleó, a Sevilla, a Múrcia, a Burgos, etc, sinó que també es desenvolupà al Llenguadoc, al Rosselló i a Provença i, bé que en menor grau, també a Itàlia Les diverses escoles de traductors, doncs, gràcies a les quals la ciència oriental —és a dir, l’àrab, amb tots els elements que havia incorporat de la tradició grega, hellenística,…
Salvaterra
Despoblat
Despoblat del municipi de Benissanet (Ribera d’Ebre), situat al vessant oriental de la serra de Cavalls.
tortosí
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català occidental, estès pel Baix Ebre, Terra Alta i Montsià, límits que a voltes sobrepassa.
Zona de transició entre el nord-occidental i el valencià, comparteix trets del primer llac 'llot’, eixalavar 'rentar per primera vegada’ i del segon carrasca 'alzina’, boçar 'vomitar’ Empra l’article lo, los , la desinència - o de primera persona canto i l’imperfet de subjuntiu per al manament negatiu no ho provessis 'no ho provis’ Són mots peculiars caro 'ocell de presa’, nyafla 'taca’, bancal 'davantal de pagesa’, etc No manquen els arabismes cadap 'mesura d’oli’, així com alguns mossarabismes atxeu 'esquer dels ocells’
muleta
Transports
Barqueta petita de riu, de fons pla i de poca càrrega, emprada a la Ribera d’Ebre.
Casp
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, situat a la confluència de l’Ebre amb el Guadalop.
El principal recurs econòmic és l’agricultura olives, blat, ametlles i les indústries que en deriven oli, farina Es conserven restes d’un poblat ibèric i, prop de la masia de Miralpeix, un edifici sepulcral romà El 1168 fou conquerida als musulmans per Alfons I de Catalunya-Aragó, que la cedí 1182 a l’orde de l’Hospital fou centre de la batllia de Casp El 1412 hi tingué lloc la reunió que acordà l’anomenat compromís de Casp Abans del 1486, el castell esdevingué priorat de Sant Jaume de Casp L’església parroquial és obra del segle XV conserva els sepulcres gòtics de Juan Fernández de Heredia…
Sástago
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, situat al NW de Casp i drenat per l’Ebre.
Peralta
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, drenat pels rius Arga i Arlás, afluents de l’Ebre.
Centre agrícola i industrial
comanda de Miravet
Història
Preceptoria i comanda de l’orde dels templers, centrada en el castell de Miravet
(Ribera d’Ebre).
Els templers s’hi establiren immediatament després de la conquesta 1153 Comprenia els castells i termes de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell de Brai i Rasquera En depenien les comandes d’Horta i d’Ascó El primer comanador fou Guillem Berard Miravet fou el punt de partida dels templers per a organitzar la zona circumdant i per a la repoblació de la comarca El 1317, en passar els béns dels templers als hospitalers, el castellà d’Amposta es reservà els béns de la comanda o batllia de Miravet com a dotació personal i rebé per això també el nom de castellania d’Amposta Aleshores…