Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
Col·legi Oficial d’Arquitectes de València i Múrcia
Arquitectura
Entitat fundada a València el 1929 i constituïda oficialment el 1930.
La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia Radica en un edifici, obra de Filibert Crespo, Càndid Orts, Emili Rieta i Rafael Tomàs, inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume Descals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino
Akra Leuké
Militar
Establiment militar fundat per Amílcar Barca l’any 231 aC.
És conegut el nom a través de la transcripció grega, que significa ‘el promontori blanc’ De localització incerta, alguns autors l’han volgut identificar amb la ciutat d’Alacant, o amb les ruïnes del tossal de Manises Aviat perdé importància amb la creació de la base de Cartago Nova Cartagena
Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña
Periodisme
Periòdic de la Junta Suprema del Principat que publicà Antoni Brusi durant la guerra del Francès (del 23 d’agost de 1808 al 1814, amb una breu interrupció pel març del 1810).
Fou imprès successivament a Tarragona, Vilafranca del Penedès, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Alacant, València, Vilanova, Manresa, Vic i Berga A partir de l’abril del 1814, suspeses totes les altres gasetes de Catalunya, Antoni Brusi publicà, amb una periodicitat setmanal, una Gazeta de Cataluña , que durà almenys fins el 1815
vara
Física
Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams, estesa pel País Valencià, algunes comarques occidentals del Principat (regió de l’Ebre, Ribagorça, Pallars), Aragó, País Basc, Castella, Galícia, Amèrica del Sud, etc., i equivalent, aproximadament, a la mitja cana (també de quatre pams) del Principat de Catalunya, Illes Balears, Occitània, nord d’Itàlia, etc.
Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m
adoratriu
Cristianisme
Professa d’un orde religiós fundat el 1850 a Madrid per Micaela Desmaisières, vescomtessa de Jorbalán (en religió María Micaela del Santísimo Sacramento) per a acollir i instruir noies considerades com a extraviades o en perill d’extraviar-se.
L’orde, aprovat el 1858, fou anomenat Congregació de Religioses Adoratrius Esclaves del Santíssim i de la Caritat Als Països Catalans tenen casa a Alacant, Barcelona, Badalona, Palma, Girona, Sant Just Desvern i València Actualment han afegit a llur finalitat inicial la de l’educació de les noies desplaçades de llur medi habitual
Montnegre
Parròquia (els Àngels) del municipi de Xixona (Alacantí).
Situada al S del terme, a la vall mitjana del riu de Montnegre o riu Verd, és dividida en els nuclis de Montnegre de Dalt, o Casolet , on hi ha l’església parroquial, aigua avall del pantà de Tibi, i Montnegre de Baix , al límit amb l’enclavament de Montnegre del municipi d’Alacant
Lluís Blanquer
Història
Polític filipista.
Fou perseguit pels maulets per la seva posició favorable a Felip V Jurat de València 1707, redactà un memorial al rei en ésser suprimits els Furs del regne, defensant-ne la reintegració, fet que li comportà d’ésser empresonat i enviat a Pamplona Escriví una relació de la rendició d’Alacant a Felip V
Marwān ibn ‘Abd Allāh
Història del dret
Cadi de València des del 1142.
Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tašfīn ibn ‘Alī Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva 1145 i Alacant Deposat, fou lliurat als Banū Gāniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix
interNOSTRUM
Programa de traducció automàtica no comercial que realitza traduccions aproximades de textos castellans al català.
Desenvolupat pel departament de llenguatges i sistemes informàtics de la Universitat d’Alacant, i patrocinat per la CAM Caja del Mediterráneo i el ministeri de ciència i tecnologia, tradueix més de 5 000 paraules per segon Ha evolucionat al sistema Apertium, un projecte de codi obert que pretén ampliar la funcionalitat del sistema interNOSTRUM a altres parells de llengües
Jacint Alferio
Metge.
Exercí la professió a Alacant Fou autor del tractat De peste et vera distinctione inter febrem pestilentem et malignam Nàpols 1628, que inclou al final una breu monografia sobre la verola i el xarampió, i d’un tractat sobre calculosi i altres malalties renals Praeservatio a calculis atque cunctis fere morbis, atque morborum renalium medela Nàpols 1632
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina