Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Llorenç Cerdà i Bisbal
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H Anglada adoptà…
línia lateral
Anatomia animal
Òrgan sensorial propi dels peixos i dels estats larvals dels amfibis.
Consisteix en un sistema de canals mucosos superficials distribuït pel tronc i la cua, seguint la línia mitjana lateral, i pel cap en diverses línies ramificades Aquests canals s’obren a l’exterior, i llurs parets van proveïdes de botons sensorials semblants als gustatoris És el receptor de les vibracions i de la pressió de l’aigua, però en realitat la seva funció no és totalment coneguda
ofidiformes
Ictiologia
Ordre de peixos teleostis, amb espines operculars i mandíbula superior protràctil.
condrostis
Ictiologia
Grup de peixos ossis, la majoria fòssils, que inclou els esturions.
fresa
Herpetologia
Ictiologia
Època que s’esdevé la posta dels peixos i dels amfibis.
pteràspids
Paleontologia
Família de peixos fòssils ciclòstoms, propis del Silurià i el Devonià.
Tenien la part anterior del cos ampla i la posterior estilitzada Habitaven les aigües dolces, eren bentònics, mals nedadors i tenien el cos cobert de plaques dures
carnari
Ictiologia
Nom donat a diferents peixos selacis pertanyents al subordre dels esquals.
aletejar
Moure els peixos les aletes quan són trets de l’aigua.
morsa
Mastologia
Gènere de mamífers carnívors de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels odobènids, integrat per individus que atenyen més de 5 m de llargada i tenen un pes de 1 000-1 500 kg.
El cos és allargat i presenta un engruiximent a la part mitjana el cap, arrodonit, és petit comparat amb la resta Aquestes característiques els donen una forma molt dinàmica per a moure's bé en llur ambient, que és la mar Destaca el gran desenvolupament de les dues dents canines de la mandíbula superior, que poden ultrapassar els 70 cm de llargada La pell, molt gruixuda, és de color vermellenc en els individus joves i groguenc en els vells Es nodreixen bàsicament de molluscs, peixos i equinoderms Habiten a les regions circumpolars del nord, i llur carn és apreciada pels esquimals…
sentit
Anatomia animal
Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.
També hi ha sentits interns que els permeten de percebre canvis de l’estat fisiològic dels òrgans o dels teixits que requereixen una ràpida resposta de l’organisme En els animals, els principals sentits són els fotoreceptors i l’oïda, que copsen informacions emeses a distància, i el tacte, l’olfacte i el gust, que només funcionen quan l’estímul és en contacte directe amb l’òrgan del sentit corresponent A més, els animals mòbils tenen el sentit propioreceptiu o cenestèsia, òrgan de l’equilibri que els informa de llur posició en el medi i de la posició respectiva de llurs parts Alguns animals,…