Resultats de la cerca
Es mostren 615 resultats
Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític austriacista, germà d’Antoni Desvalls i de Vergós.
Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona Retuda Cardona 1714, de la qual signà la capitulació , passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós el Poal, Pla d’Urgell final del…
Guido von Starhemberg
Història
Militar
Militar.
Comte de Starhemberg Assolí el grau de general i el 1703 fou nomenat cap de les tropes imperials a Itàlia, durant la guerra de Successió El 1706 fou destinat a Hongria, on lluità contra Ferenc Rákóczy i els independentistes hongaresos, els quals derrotà 1708 Aquest any fou traslladat a Catalunya, on fou cap de les forces austriacistes 1708-13 El 1712 assetjà Girona per a recuperar-la de mans dels filipistes, però havent rebut a la darreria de novembre o al principi de desembre l’ordre de preparar l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya, alçà el setge quan la victòria ja semblava…
Museu de Prehistòria de València
Museu
Museu de València dependent de la Diputació, nodrit principalment amb els fons de les excavacions fetes, des del 1927, pel Servei d’Investigació Prehistòrica d’aquest organisme.
Conté una important representació de la prehistòria del País Valencià des del Paleolític cova Negra, de la Petxina, coves del Parpalló, de les Meravelles, de les Malladetes, etc, del Neolític coves de la Sarsa i de l’Or, principalment i del bronze valencià Destaquen les sèries ibèriques de Sant Miquel de Llíria i de la Bastida de Moixent També disposa de colleccions d’època romana valenciana, i d’algunes petites colleccions no valencianes, com les d’Empúries i d’Eivissa Té una biblioteca especialitzada D’ençà del 1995 hom pot visitar la nova presentació de l’arqueologia…
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren…
illa Grossa
Illa
Illot (43 m) de la costa meridional d’Eivissa, que tanca per llevant el port d’Eivissa, unida a través d’uns dics amb es Botafoc i amb l’illa Plana.
venda
Història
Partida dels antics quartons d’Eivissa i, des de llur creació l’any 1785, de les modernes parròquies o termes rurals d’Eivissa i de Formentera, que comprèn diverses caseries disseminades.
Des del segle XVIII, que apareix aquesta denominació, fins al segle XX, el nombre de vendes ha anat creixent a causa de l’augment de població i de les noves necessitats Actualment les parròquies eivissenques es divideixen en tres o més vendes
Josep Ponsatí i Terrades
Art
Artista plàstic.
Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a colleccions públiques i privades de Banyoles Concorregué a la Mostra d’Art Nou MAN de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona 1970 Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap de Creus, Benidorm i Barcelona, unes experiències que el…
Zao Wou-Ki
Pintura
Pintor xinès.
D’una nissaga aristocràtica de lletrats, el 1941 acabà els estudis a l’Escola de Belles Arts de Hangzhou, on començà a treballar El 1947 féu la primera exposició, influïda pels impressionistes, Picasso i Matisse Atret per la pintura de l’escola francesa, el 1948 es traslladà a París, on s’installà definitivament, atès que un any més tard s’instaurà el règim comunista de Mao Zedong a la Xina, el qual perseguí la seva família A París conegué el pintor i poeta Henri Michaux, del qual fou amic i, sobretot, hi descobrí l’obra de Paul Klee, que tingué molt de pes en la seva producció dels anys…
Germà Rodríguez i Arias
Germà Rodríguez i Arias Vista dels balcons de l’edifici Astòria al carrer París de Barcelona (1933-34)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1926 Soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània , intervingué en la seva constitució, en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup De gran interès per al racionalisme català és el seu edifici d’habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona 1931, resolt amb hàbil flexibilitat dins el compromís amb l’ortodòxia formal del moviment modern s’hi insinua una decantació vers l’expressionisme que adquirirà la màxima importància a l’edifici d’habitatges i cinema Astòria del carrer de París 1933-34 En…
Catalina Juan i Servera
Pintura
Literatura
Pintora, escriptora en castellà i gastrònoma, que signava Caty Juan de Corral.
Exposà individualment des del 1948 a Palma, i també a Menorca, a Barcelona, en diverses ciutats espanyoles, i a París Conreà una pintura de colors plans i contorns ben definits, sòlidament estructurada i un punt ingènua, considerada el millor exponent de la nova figuració mallorquina Membre del Grup Tago , el 2001 li fou dedicada una retrospectiva al Casal Solleric de Palma, la darrera de les seves exposicions El 1986 ingressà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià Com a escriptora publicà les novelles Ropa tendida 1958, Un paso hacia la calle 1967, La herida 1968, Una pared de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina