Resultats de la cerca

Professor de l’Ècole des Chartes i secretari general de la Table Ronde des Archives fou director de diverses colleccions històriques i de l' Atles historique Les seves obres més importants són Recueil des actes d’Eudes, roi de France 888-898 1967 i Les sources de l’histoire économique et sociale du moyen âge 3 volums, 1968-84 Ha estudiat temes concernents als Països Catalans, com La prétendue dissidence de l’épiscopat catalan et le faux concile de “Portus” de 886-890 1961 i La place des États de la Couronne d’Aragon dans l’économie internationale du début du XV e siècle, comunicació al IV…

Fundador, amb Oliver Messiaen, Daniel Lesur i André Jolivet, del grup de compositors La Jeune France 1936, la seva producció comprèn poemes simfònics Raz de Sien , 1935 Le Grand Voilier , 1939 Le Musicien dans la cité , 1947, música de cambra, música per al cinema, etc

És un típic representant de la pintura galant de l’època de Lluís XV

Cap de la productora Pathé 1905, fou director de la filial a Nova Jersey, i després de la guerra reprengué a França la direcció de la Pathé Baby Conreà diferents camps dins la realització films còmics Le chien et la pipe , 1903, fantàstics Les sept châteaux du Diable , 1901, drames populars Historie d’un crime , 1901 i temes literaris Don Quichotte , 1903 i religiosos La passion de Crist , 1902- 05 Altres pellícules seves notables són Les victimes de l’alcoolisme 1902, La grève 1903 i L’affaire Dreyfus 1907

Collaborador de HWallon, s’especialitzà en psicologia evolutiva mesura de la intelligència i aspectes psicològics del creixement dels infants i perfeccionà alguns mètodes de l’examen psicològic Publicà Manuel pour l’examen psychologique de l’enfant 1960, Nouvelle Échelle Métrique de l’Intelligence 1966, Le développement psychosocial 1967, Psychologie et Marxisme la vie et l’oeuvre d’Henri Wallon 1975, Où en est la psychologie de l’enfant 1983, etc

Molt vinculat al sector editorial i al món literari francès, dins del qual exercí una certa influència, formà part de la direcció, entre d’altres, dÉditions Grasset 1958-96 i fou membre de l’Acadèmia Goncourt del 1977 al 2008, de la qual fou director del 1996 al 2002, institució que abandonà per motius de salut Conreador de la crítica literària i de cinema, en la seva novellística es mostrà com un analista agut i desenganyat de les relacions amoroses, tema en bona part d’origen autobiogràfic L’eau grise 1951, Les orphelins d’Auteuil 1956, Bleu comme la nuit 1958, Un petit bourgeois 1964, Une…

Vescomtessa de Noailles Publicà diversos llibres Dix ans sur terre , 1936 i reculls de poemes La viole d’amour El 1945 començà a pintar natures mortes, figures i retrats, féu litografies i conreà l’escenografia Dugué a terme també una important tasca de mecenatge pagà els films L’âge d’or de Buñuel i Le sang du poète de Cocteau i protegí Salvador Dalí i Francis Poulenc, entre altres

Influïda per VHugo, escriví llibres de poesia Le coeur innombrable 1901 L’ombre des jours , 1902 Les vivants et les morts , 1913, novelles de caràcter líric i accent romàntic La nouvelle espérance , 1903 Le visage émerveillé , 1904 La domination , 1905, amb elements autobiogràfics, i Le livre de ma vie , 1932 Fou membre de l’Académie Française

Comte d’Ayen El 1642 fou nomenat governador militar de Perpinyà i el 1646 fou enviat a Barcelona a posar pau entre Pèire de Marca i Jde Margarit i el lloctinent de Lluís XIV a Catalunya, comte d’Harcourt El 1650 li fou atorgat el vescomtat de Canet Rosselló, que havia estat confiscat als seus legítims posseïdors Reprimí amb una gran crueltat l’alçament antifrancès de Puigcerdà 1652 Posteriorment fou governador del Rosselló, càrrec que passà al seu fill, Anne-Jules de Noailles El 1663 el seu comtat d’Ayen li fou elevat a ducat-paria amb el nom de ducat de Noailles

Tercer duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne-Jules de Noailles, i lluità al costat seu a Catalunya Aviat comandà una companyia i assistí a la batalla del Ter 1694 i, poc després, a l’ocupació de Palamós i Girona En retirar-se el seu pare, restà a les ordres del duc de Vendôme i entrà a Barcelona amb les tropes d’aquest 1697 El 1705 tornà a Catalunya, en iniciar-se la guerra de Successió, però hagué de passar al Rosselló, on reorganitzà les seves forces el 1707 penetrà a la Baixa Cerdanya, i hostilitzà les tropes del rei arxiduc Carles III a l’Empordà el 1709 s’apoderà d’Olot i avançà…