Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
Satu Mare
Ciutat
Capital del judeţ de Satu Mare, Romania, a la riba del Someş (Szamos), prop de les fronteres ucraïnesa i hongaresa.
Ciutat medieval, és bisbat catòlic i centre cultural Fabricació de mobles, d’aparells elèctrics i d’articles alimentaris Les dues terceres parts de la població són de parla hongaresa
monts Bihor
Massís
Massís de Romania, és el sector més elevat dels monts Apuseni, situats entre els rius Repede (Ràpid) i Alb (Blanc).
L’altitud mitjana és de 1 800 m i culminen al mont Cucurbǎta, de 1 848 m
Acord Centreeuropeu de Lliure Comerç
Economia
Organització creada el 21 de desembre de 1992, a Cracòvia, integrada per Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Eslovènia, Romania i Bulgària.
Té per objectiu la progressiva reducció dels aranzels, que facilitin el desenvolupament comercial i econòmic dels països memebres, així com la consecució de la compatibilitat amb les regulacions de la Unió Europea, amb la idea de facilitar un futur ingrés d’aquests països en la UE Els Països Bàltics, Croàcia i Ucraïna són candidats a incorporar-se a aquesta organització
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…
acupuntura
Figura anatòmica per a la pràctica de l'acupuntura, procedent de la Xina (primera meitat del segle XIX)
© Fototeca.cat
Medicina
Pràctica terapèutica de la medicina tradicional xinesa, consistent en la inserció d’agulles fines en determinats punts del cos humà fins a profunditats variables, de manera que no afectin ni ossos ni tendons.
Segons l’esquema anatòmic tradicional, el cos és recorregut per dotze conductes principals poc diferenciats jing , erròniament i comunament traduïts per ‘meridians’ i per nombrosos conductes secundaris o collaterals luo que comuniquen els diferents òrgans entre ells, i per on circula en sentit únic la sang i el pneuma o alè vital qi, que la impulsa Una deficient circulació d’aquesta energia vital afecta els òrgans corresponents i comporta el desequilibri entre el Yin i el Yang , produint-se consegüentment malalties L’aplicació d’agulles sobre algun dels 361 punts d’inserció o cavitats…
procediment de la farga catalana

Esquema d’una farga catalana composta de forn, trompa i sistema de forja i accionada per mitjà d’energia hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment per a l’obtenció del ferro per reducció del mineral, en què aquest era convertit, en una sola operació, en una matèria soldable i mal·leable per l’acció del carbó vegetal.
El metall no arribava a l’estat de fusió, sinó que romania convertit en una massa esponjosa amomenada masser Fou practicat als països de l’Europa occidental des de l’edat mitjana fins a la fi del segle XIX, i subsistí fins en aquesta època, malgrat el desenvolupament del sistema d’alt forn, gràcies a l’alta qualitat del ferro i l’acer obtinguts Malgrat el nom, no és d’origen català potser deu el nom al fet que les evolucions més essencials foren dutes a terme a Catalunya, o bé a la fama aconseguida per la perfecció del treball dels obradors catalans Tres elements eren…
Piatra-Neamţ
Ciutat
Ciutat de Moldàvia, Romania, capital del judeţ de Neamţ, situada als peus dels Carpats orientals i a les ribes del Bistriţa.
Materials de construcció, indústries tèxtils i alimentàries El centre de la ciutat ha estat refet totalment, amb grans avingudes Conserva l’església s XV dedicada a sant Esteve el Gran, amb una torre campanar separada de l’edifici
Oltènia
Geografia històrica
Regió històrica de Romania, anomenada Petita Valàquia, és a dir, la part de la Valàquia a l’W de l’Olt.
Políticament comprèn els judeţi d’Olt, Vîlcea, Dolj, Gorj i Mehedinţi, i fisiogràficament és constituïda, al N, pels contraforts dels Alps de Transsilvània i, al S, per la plana del Danubi El seu centre és Craiova
romanç
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què era designat l’idioma vulgar als països de la Romània quan ja s’havia diferenciat clarament del llatí.
Hom troba els primers exemples designant el català, en texts del Libre dels feits , de Jaume I, i de Ramon Llull
való
Lingüística i sociolingüística
Dialecte francès, amb notables influxos germànics, parlat a la regió més septentrional de la Romània, majoritàriament en territori de l’actual Bèlgica.
Comprèn els grups següents el való pròpiament dit, que cobreix l’àrea més extensa de les contrades de Lieja, les Ardenes, Namur i una zona que va de Chimay a Nivelles per Charleroi-Thuin, el lorenès , a la contrada de Virton, el xampanyès , en algunes localitats del baix Semois, i el picard , a les regions de Mons-Soignies-Ath-Tournay-Mouscron
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina