Resultats de la cerca
Es mostren 2871 resultats
Tibul
Literatura
Poeta elegíac llatí.
La seva família visqué prop de Palestrina i pertanyia a l’orde dels cavallers Sembla que fou educat acuradament, i des de l’any 31 aC estigué molt unit al famós Marc Valeri Messala Corví Formà part del seu selecte cercle literari i l’acompanyà a la Gàllia i a l’Orient Des de l’any 29 aC, malalt a Corciva, es dedicà a la poesia Cantà Dèlia pseudònim de Plània, segons Apuleu, Glicera i l’amor d’un amic, Marat els poemes formen el llibre I del corpus conservat En el llibre II mutilat cantà una altra amiga, Nèmesi, i la glòria de Messala El llibre III conté versos de diferents…
Magó
Història
Militar
Almirall cartaginès.
Durant la segona guerra Púnica comandà una esquadra que el 205 aC, després de passar per Eivissa, atracà a Menorca, on establí un campament És corrent la hipòtesi que del seu nom deriva el nom antic de la ciutat de Maó Mago
Teopomp
Teatre
Poeta còmic grec.
Actiu entre el 410 i el 370 aC, hom li atribueix vint-i-quatre títols —entre els quals Odisseu, Penèlope, Sirenes , etc— Usà preferentment el vers teopompeu pentàmetre crètic acatalèptic amb la solució de la segona llarga en els primers quatre peus
Menelau
Cristianisme
Summe sacerdot judaic, imposat als hebreus per Antíoc IV Epifanes per tal d’hel·lenitzar Judea.
Quan morí el monarca 164 aC volgué aplacar la insurrecció dels Macabeus i intentà d’obtenir una convivència pacífica entre els partidaris de l’hellenisme i els del judaisme Deportat a Síria, fou mort, com a culpable dels desordres produïts entre els jueus
denari
denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla…
Fedó
Filosofia
Filòsof grec.
Fou deixeble de Sòcrates, i vers l’any 399 aC fundà, a Elis, una escola estesa després a Erètria semblant a la dels megàrics, però que destacava les qüestions morals i civils pràctiques Escriví dos diàlegs Plató el féu protagonista d’un dels seus Diàlegs
Luci Emili
Història
General romà.
L’emperador August el nomenà governador de la Tarraconense 24 aC Aquell mateix any dominà els asturs i els càntabres els destruí diverses ciutats i féu tallar les mans dels principals rebels No pogué evitar, però, un nou alçament, i fou substituït per Agripa
Brigos
Arts decoratives
Ceramista atenès.
Treballà entre el 500 i el 470 aC El seu nom és conegut perquè signava els vasos El principal pintor que els decorava, de nom desconegut, és anomenat pintor de Brigos i és el millor representant de l’estil sever en la ceràmica de figures roges
Megacles
Història
Noble atenès, membre de la família dels alcmeònides.
Participà activament en la caiguda de Pisístrat 566 aC resistí les temptatives de Ciló d’emparar-se de la ciutat i féu occir els partidaris d’aquest, que s’havien refugiat en un temple Per aquest motiu, ell i els seus familiars foren exiliats d’Atenes
Hiparc de Nicea
Astronomia
Astrònom grec.
Féu a Rodes, del 161 al 127 aC, la majoria de les seves observacions científiques, entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció del primer catàleg d’estels Hom li atribueix la invenció de l’astrolabi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina