Resultats de la cerca
Es mostren 824 resultats
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Projecte iniciat el 1999 per a formar una biblioteca de còpies digitalitzades de les obres escrites en alguna de les llengües de l’Estat espanyol fins a l’inici del segle XX per a oferir-la gratuïtament a la comunitat científica.
Els principals impulsors del projecte foren la Universitat d’Alacant, el Banco Santander Central Hispano i la Fundación Marcelino Botín La Biblioteca de Catalunya hi està representada amb alguns dels seus títols més importants i antics Almanach dels noucentistes , La Llumanera de Nova York revista catalana de novas y gresca , Homilies d’Organyà , Llibre d’hores segons l’ús de Roma , i també amb obres de Miquel Agustí, BC Aribau i Rupert de Nolla, entre d’altres
Salvador Canals i Vilaró
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Fou crític teatral i director de la revista “Nuestro Tiempo” 1901-1927 Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i LLeida fins el 1923 Amb l’adveniment de la Dictadura es retirà de la política Publicà Los sucesos de España en 1909 1910-11, El proceso Ferrer ante las Cortes 1911, La cuestión catalana desde el punto de vista español 1919, La crisis exterior de la peseta 1930 i La caída de la Monarquía 1931
Pere Vinyals
Història
Militar
Militar.
El 1713 era tinent coronel Es destacà en el setge de Barcelona 1713-14, on lluità contra els filipistes Participà en el combat de la Creu Coberta i es distingí en diverses accions Detingut en caure la ciutat, fou tancat al castell d’Alacant passà més tard a la Corunya, on participà en l’intent de fuga d’Antoni de Villarroel El 1719 passà al castell de Segòvia, fins que fou alliberat arran de la pau de Viena 1725
Julià Grau i Santos
Pintura
Pintor.
Fill d’Emili Grau i Sala i d’Àngels Santos i Torroella, es formà a Barcelona La seva obra, d’un lleu expressionisme, seriós de color, és feta amb un gran coneixement de dibuix i de tècniques diverses Treballa tant l’oli com el dibuix, les aquarelles, el pastel i la terrissa Ha exposat a Barcelona, Alacant, París, Madrid, Conca, etc Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Medalla Ramon Rogent del Saló de Maig de Barcelona 1962
Montfort
L’església i la muralla del castell de Montfort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat en la transició dels corredors subbètics a les planes àrides prelitorals valencianes.
Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n’és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció…
Lorenzo Abad Casal
Arqueologia
Arqueòleg andalús.
Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala
Grup d’Elx
Pintura
Grup de pintors creat a Elx el 1961 i que fou integrat al principi per Antoni Coll, Sixt Marco (Sixto), Joan R. Garcia i Castejón i Albert Agulló.
La primera exposició del grup tingué lloc el 1966 a Alacant i des d’aleshores exposaren arreu de l’Estat espanyol El 1969 el Grup fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac Gascunya i a partir d’aquest moment s’hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO exposicions de campanya popular Artistes preocupats per la temàtica de tipus social, denunciaven el món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes, i confeccionaren un manifest en aquest sentit
Vicent Belda
Ciclisme
Ciclista.
Començà a practicar ciclisme com a júnior el 1971 i com a amateur el 1973 El seu debut com a professional fou l’any 1978 Formà part de diversos equips, com Trans-Mallorca Gios, Trans-Mallorca Flavia i Kelme, en aquest últim des de la seva fundació a Alacant el 1980 Com a ciclista del Kelme guanyà la Setmana Catalana de Ciclisme el 1987, i com a director esportiu del mateix equip, la Volta Ciclista a Espanya l’any 2000
Josep Espasa i Signes
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina