Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Josep Ignasi González i Faus
Cristianisme
Teòleg.
Jesuïta, des del 1968 és professor a la Facultat de Teologia de Barcelona secció sant Francesc Borja Director de la revista Selecciones de teología 1969-77, des del 1976 és membre del consell de la revista Concilium secció de dogma Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua La seva teologia es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús, i per un afany perquè la realització d’aquesta humanitat apresa en Jesús es converteixi en un lloc i el camí de la presència de l’Església en el món hom hi veu encara un esforç perquè el diàleg fe-cultura, propi de tota teologia…
Sinibald Mas i Gas
Marí.
Iniciat en la navegació als 14 anys, després de ser rebutjat com a alumne de nàutica al collegi de San Telmo de Sevilla 1754, s’embarcà durant tres anys i participà en la campanya militar d’Alger, i aconseguí una recomanació dels seus superiors per a estudiar a l’acadèmia de pilots de Cartagena 1760-62, on obtingué el títol de pilot d’altura Capturat el 1762 per un vaixell del cors algerià, fou obligat durant sis anys a exercir la pirateria per compte dels seus raptors a la Mediterrània i a l’Atlàntic Un cop alliberat després del pagament d’un rescat 1768, per encàrrec de la Junta de Comerç…
Jean-Marie Le Pen

Jean-Marie Le Pen
© Parlament Europeu
Política
Polític bretó.
S’allistà com a paracaigudista voluntari a la legió estrangera i fou enviat a la guerra d’Indoxina, el 1954 Diputat independent 1958-62, a Algèria fou oficial de l’espionatge francès El 1972 fundà el partit d’ ultradreta Front National , al capdavant del qual, a partir de la dècada següent, començà una cursa ascendent Amb un discurs antieuropeista i en contra de la immigració, fou elegit successivament diputat al Parlament Europeu des del 1984 El 1998 li fou retirada la condició de representant en aquesta cambra, tot i que fou reelegit el 1999, i des del juliol del 2004 tornà…
Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià filologia francesa, filologia castellana i català Professor de català al liceu Clos-Banet a Perpinyà, formà part del collectiu literari Emili Xatard, que ha publicat els relats aplegats a Perpinyhard 1995 Collaborador del diari El Punt i de la revista El Temps , entre altres mitjans de comunicació, és autor de novelles situades en el context de diversos episodis històrics de la França del segle XX revolta del 1907, Primera i Segona Guerra Mundial, guerres d’Indoxina i d’Algèria, etc, en les quals apareixen de manera recurrent la identitat catalana, així com els propis…
,
Miquel Eugeni Caimaris i Torres
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Feu el batxillerat a Barcelona i s’hi llicencià en medicina i cirurgia el 1850, després d’haver-hi viscut l’ambient científic i literari de la dècada dels anys quaranta Seguidor de la poesia de Rubió i Ors i deixeble de Pau Piferrer, li dedicà, arran de la seva mort el 1848, un article a El Barcelonés , diari en què, presumiblement, també mantingué una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal i on publicà el tractat La fisiología del amor Collaborador d’ El Isleño 1848, visqué uns quants anys a Ciutadella, on es feu càrrec de la relació de les festes amb motiu de l’arribada del…
,
Ouarsenis
Massís
Massís muntanyós d’Algèria, entre els del Chéliff, al N, i la vall del Nahar Ouassel, al S.
L’altitud màxima és de 1 985 m
Col·lo
Ciutat
Ciutat i port de la wilāya de Constantina, Algèria, situada a la costa occidental del golf de Stora.
Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí
Hodna
Muntanya
Muntanyes del N d’Algèria, formades per blocs juxtaposats orientats de SW a NE i separats per depressions.
Els corredors sinclinals permeten la comunicació entre les planes de Stif i de Hodna
Portvendres
Portvendres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Costa Vermella, façana marina de la Marenda entre Cotlliure i Banyuls.
Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…
el Djérid
Llac
Xot del centre de Tunísia, a la depressió que s’estén des d’Algèria fins al golf de Gabes.
S’uneix per l’est amb el xot el-Fedjedj
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina