Resultats de la cerca

La compilació actual ni tan sols en fa esment Costums de Lleida

Un Felip Corcelles executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella Garrigues, d’influència acadèmica El seu fill Ramon Corcelles Lleida 1789 — 1849, el membre més destacat de la família, fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona heretà el taller del seu sogre Felip Saurí entre les seves obres, neoclàssiques amb reminiscències barroques, sobresurt el retaule major de la seu de Lleida 1816-17 el 1819 li fou encarregat el retaule major de Vilanova de Prades Conca de Barberà i fou autor dels retaules majors d’Alcarràs Segrià, el Soleràs Garrigues i, a Lleida, dels de…

Estudià a Solsona i es doctorà en teologia a Roma Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló 1951, es destacà per l’ajut als marginats A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l’única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l’ús públic Donà suport a la revista Ressò sobresortí al concili II del Vaticà per les seves intervencions renovadores L’Església davant el Concili 1962 Nomenat, després d’una campanya d’un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona 1970, experimentà a la diòcesi una pastoral coordinada i promogué l’esperit d’una…

Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de Sicília, del…

Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure , segons la qual…

Collaborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner Fou professor des de l’any 1907 i catedràtic 1920-50 de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’estadi de Montjuïc, dins un ampullós monumentalisme És pare de l’entomòleg  Lluís Domènech i Torres

S’especialitzà en clínica bovina a Organyà La seva tesi doctoral fou una aportació a l’estudi tecnicoeconòmic de les explotacions bovines de l’Alt Urgell Fundà i dirigí la revista Lérida Pecuaria i publicà obres com Bovino-tecnia lechera 1966

Llicenciat en dret i doctor en filosofia, ensenyà a Oviedo Influït per Xavier Llorens i Barba, redactà un Programa razonado de un curso de filosofía elemental 1884 i un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofía elemental 1891 D’altra banda, fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic, i el 1874 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona

Estudià a l’acadèmia militar i el 1866 ingressà al regiment d’artilleria, a Barcelona Destinat a l’Havana 1870 intervingué en diverses campanyes Holguín, Punta Bravo, Lereto, Cuatro Damas, Montes de la Caridad, etc Ferit en una de les accions rebé la Cruz del Mérito Militar Destinat a la trocha del Este, es distingí en diverses batalles el 1873 rebé una menció honorífica i, més tard, fou ascendit al grau d’alferes El 1876 fou ascendit a tinent i el mateix any li concediren la medalla de la Campaña de Cuba Ja nomenat capità en el batalló de caçadors de Chiclana, intervingué en l’acció del…

Fill del comte Robert VII de Boulogne El 1340 fou nomenat arquebisbe de Lió i cardenal el 1342 Innocenci VI li encarregà de gestionar la pau entre França i Anglaterra 1353 El 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella Més tard el papa l’envià de nou com a legat 1371 per evitar una guerra entre Pere III i Gènova