Resultats de la cerca

Fou un dels creadors de la Luftwaffe i n'esdevingué cap d’estat-major 1936 Del 1939 al 1941 comandà la primera i la segona flotes aèries a les campanyes contra Polònia, França i Rússia Més tard fou destacat a la Mediterrània Fou condemnat a mort per un tribunal britànic 1947, però el 1952 li fou commutada la pena

Lluità en la Primera Guerra Mundial i contra la invasió soviètica 1919-20 Inspector general de l’exèrcit 1935 i mariscal 1936, el 1939 fou nomenat cap de les forces poloneses, que foren derrotades per les alemanyes i soviètiques que envaïren el país setembre del 1939 Refugiat a Romania, tornà secretament a Polònia 1940 Sembla que morí en combat

Després de la seva primera novella Szczury ‘Les rates’, 1932, assolí la plenitud artística els anys cinquanta amb el testimoniatge de la tragèdia del poble jueu a Polònia sota l’ocupació nazi Els relats sobre aquest tema, breus i densos, titulats Żywe i martwe morze ‘Mar viva i morta’, 1956, s’expressen en una prosa penetrant, exacta i lírica

Estudià a Varsòvia i establí contacte amb el grup Mloda Polska ‘Jove Polònia’, que volia introduir les innovacions de la música occidental en l’art polonès La seva producció, amplíssima, comprèn música instrumental i simfònica, cançons i obres corals És autor d’òperes, com Hagith 1913, i de ballets, com Mandragora 1920 i Harnasie 1935, d’inspiració nacionalista

Els germans Mikhail — 1534, Ivan i Vasilij , desposseïts de llurs privilegis pel rei Segimon de Polònia, fugiren a Rússia 1508 Mikhail prengué part en la defensa de Smolensk, però després conspirà contra Moscou La seva neboda Helena — 1538, muller del gran duc Basili III, fou regent durant la minoritat del seu fill Ivan IV el Terrible 1533-38

Nus de comunicacions i indústries del zinc i químiques Antiga capital del ducat alemany d’Auschwitz i Zator, el 1457 passà a Polònia i el 1773 a Àustria Durant la Segona Guerra Mundial hi fou installat un camp de concentració i d’extermini nazi Auschwitz L’any 1945 la ciutat fou conquerida per les tropes soviètiques

Situada a la confluència del Vilija amb el Vilnja, a l’encreuament de la gran via de comunicació entre la conca del Dnièper i la Bàltica amb la que va de la Rússia septentrional a Varsòvia, s’ha desenvolupat com a nucli industrial maquinària agrícola, aparells electrònics, indústria tèxtil, de la fusta i del calçat La seva universitat 1803 entronca amb l’antiga acadèmia del segle XVI Té aeroport Fundada al segle X, el 1323 fou capital del ducat de Lituània sota el duc Gediminas Destruïda el 1377 pels cavallers teutònics, es reféu sota Ladislau Jagelló Unida a Polònia…

Els seus territoris formen part de l’actual voivodat dels Baixos Carpats