Resultats de la cerca
Es mostren 824 resultats
Francesc Antoni Cebrià i Valdés
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1797-1815) i cardenal.
Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic 1759 i hi fou catedràtic i rector Canonge de València 1766, el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs 1801, que ocupava més de 2 000 treballadors De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort 1815, on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII
Artur Heras i Sanz
Pintura
Pintor.
Inicià la carrera juntament amb els valencians Boix i Armengol, amb els quals formà grup Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art Ensems amb els seus companys, féu el primer pop-art nacional els anys seixanta Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol cap a un hiperrealisme dramàtic, de crítica social Ha exposat a València, Barcelona, Eivissa, Alacant, Madrid i Sevilla
transvasament
Ecologia
Pas artificial d’aigües entre dos cursos naturals d’aigua.
Dins el Pla Hidrològic Nacional, el 2004 s’aprovà el transvasament d’aigua de l’Ebre per a canalitzar-la a València i Múrcia El Pla fou objecte d’una forta oposició, que argumentava que el transvasament trencaria l’equilibri ecològic de la zona Amb el canvi de govern, el Pla s’anullà per decret i el transvasament fou substituït en part per plantes dessaladores d’aigua de mar L’any 2005 hom aprovà el transvasament Tajo- Segura, de 82 hm 3 , destinats a Alacant i Múrcia
Tomás Marco
Música
Compositor i crític musical castellà.
Estudià violí i composició El 1967 participà en la composició Ensemble de Stockhausen Ha publicat els llibres Música española de vanguardia 1970, La música en la España contemporánea 1970, Luis de Pablo Les seves obres principals són Anna Blume 1967, Aura 1968, Necronómicon 1971, L’invitation au voyage 1971, Angelus Novus mahleriana 1971, Vitrail 1969, Nuba 1973, la simfonia Aralar 1977 i un concert coral per a violí i dos cors 1980 És director, des del 1985, del Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant
pau de Deza
Història
Acord signat a Deza, prop de Sòria (Castella), i a Terrer, prop de Calataiud (Aragó) els dies 13 i 14 de maig de 1361, entre Pere I de Castella i Pere III de Catalunya-Aragó, a la fi de la segona fase de la guerra dels Dos Peres.
Les negociacions havien estat decidides a Calataiud, entre Pere III i el legat pontifici cardenal Guillaume de la Jugie els negociadors foren Bernat de Cabrera pel rei de Catalunya-Aragó i Juan Alfonso de Mayorga i Men Rodríguez de Biedma pel de Castella Hom acordà la restitució de les places ocupades, l’alliberament dels presoners i la remissió del plet sobre Alacant i Almazán al legat De fet, aquest acord no fou més que una treva pel setembre del 1362 els castellans recomençaren les hostilitats
la Galera
Illa
Illot pròxim a la costa meridional de l’illa Plana, del municipi d’Alacant.
el Camí del Ventorrillo
Sector o indret
Sector de poblament disseminat de la partida del Moralet al terme d’Alacant (Alacantí).
bisbat d’Elx
Cristianisme
Bisbat
Història
Territori eclesiàstic que comprenia la major part de l’actual diòcesi d’Oriola-Alacant.
Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és com signen uns quants bisbes del segle VII La diòcesi…
província de Xàtiva
Província
Demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern liberal el 1822.
El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes
Vicent Gozálvez i Pérez
Geografia
Geògraf.
Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976 Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981 S'ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico 1971, El bajo Vinalopó Geografía Agraria 1977 i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante 1987 Últimament estudia les immigracions actuals dins de l’Estat espanyol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina