Resultats de la cerca

Situat al Baix Aragó, al límit amb el País Valencià Ports, del qual el separa el riu de la Cuba o de Sant Joan, afluent per la dreta, de la rambla de Cantavella

L’agricultura de regadiu horts d’arbres fruiters, hortalisses, cereals, farratges i bleda-rave, regats pel Canal Imperial d’Aragó i les indústries agrícoles sucre, farina han fet que la població augmentés durant el s XX Fou conquerida als musulmans el 1119 per Alfons I d’Aragó

Féu estudis eclesiàstics i de jurisprudència a Osca El rei li concedí un benefici a la Seu d’Urgell 1753 i l’ardiaconat de Ledesma 1758 a la catedral de Salamanca, d’on fou vicari general i provisor Bisbe de Tarassona 1766 És autor d’alguns escrits pastorals i d’una concòrdia sobre l’impost de l’excusat 1777

Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell havia educat Fou…

Advocat, ingressà al Centre Federal de Reus, i des del 1903 fou diputat a corts, fins al 1923 Adherit a Solidaritat Catalana 1907 i posteriorment proper a la UFNR, mantingué, tanmateix, una particular independència, basada en la seva força electoral a Tarragona El 1911 presidí la comissió de parlamentaris catalans que presentà a Canalejas el projecte de bases de la Mancomunitat, participà en l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i en 1918-19 fou un actiu defensor a les corts de la campanya per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el 1634, que tornà a la…

Serví a l’exèrcit de Felip IV de Castella, a Flandes, on fou governador Posteriorment fou lloctinent general de Catalunya 1644-45 a la zona ocupada pels castellans, durant la Guerra dels Segadors Prengué Balaguer i Àger 1644, però, traït pels oficials castellans engelosits, fou derrotat entre Llorenç i Ger per les forces franceses del comte d’Harcourt 1645 i destituït

Bisbe de la Puebla de los Ángeles Mèxic 1765-73 i arquebisbe de València 1773-94 Se li atribueix la introducció dels cacauets a Europa A València, impulsà la Societat Econòmica d’Amics del País Gregori Maians en criticà l’escolasticisme i el caràcter autoritari, però tots dos collaboraren en l’edició de les obres de Lluís Vives Regalista, defensà amb una carta pastoral la política anti-jesuítica de Carles III El 1794, però, a causa del seu desacord amb les mesures reials decretades contra els clergues i els religiosos francesos refugiats a València, renuncià l’arquebisbat Hagué de fugir i fou…

Es doctorà a Cervera Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona 1831 i governador de la de Solsona 1846 Bisbe de Puerto Rico 1848, hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal Malalt, tornà a l’Estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona 1855-57 i de Tortosa 1858, càrrec que no arribà a ocupar

Religiós mínim Filipista, fou confinat a Campos Mallorca pel govern de Carles III Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde el 1716 Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721 Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino 1702, a més d’altres obres en llatí