Resultats de la cerca
Es mostren 829 resultats
Jean Brunhes
Geografia
Geògraf occità, deixeble de Paul Vidal de la Blache.
Professor de geografia física a Suïssa Friburg i Lausana del 1896 al 1912, passà aquest darrer any al Collège de France, a París La seva obra es compon principalment de treballs sobre geografia humana La géographie humaine 1910, Géographie de la France 1920-26 i Géographie de l’histoire 1921 Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l’Extrem Orient, estudiant problemes dels països que visità, com els que recull en el seu llibre L’irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord 1902
Luigi Einaudi
Economia
Història
Política
Polític i economista italià.
Periodista i professor d’economia política a Torí 1902-49, fou senador el 1919 Atacà el proteccionisme agrícola i industrial i sostingué la necessitat de reformes socials Decidit antifeixista, s’exilià a Suïssa durant el període mussolinià En tornar a Roma fou governador de la Banca d’Italia 1944-48, diputat a l’assemblea constituent 1946, vicepresident del consell i ministre del pressupost 1947 i president de la república 1948-55 Les seves obres principals són Miti e paradossi della giustizia tributaria 1940 i Principi di scienza delle finanze 1948
Josep Xirau i Palau
Història del dret
Jurista.
Germà d’Antoni i Joaquim Es llicencià en dret a Barcelona, i fou nomenat catedràtic de procediments judicials successivament a Múrcia, Sevilla i Barcelona 1925 Estudià a Suïssa, Itàlia i Alemanya Fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya i diputat pel seu partit a les corts espanyoles A part revistes jurídiques, collaborà en L’Opinió Dels seus estudis cal destacar El concepto de la donación 1917, Eugenio Huber su vida y su obra 1923, Le condizioni del processo civile in Spagna 1925 i La funzione giurisdizionale e l’equità 1927
Josep Maria Vilardell i Permanyer
Metge.
Germà de Jacint Vilardell Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona l’any 1914 Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra Deixeble d’E Ribas i Ribas, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica D’una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l’Hospital de Sant Pau Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d’empelts osteoperiòstics Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l’Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques
Wilhelm Liebknecht

Wilhelm Liebknecht
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Socialista des de la seva joventut, participà en la revolució del 1848 i s’exilià, primerament a Suïssa i després a Londres, on residí més de deu anys amb Marx Tornà a Alemanya el 1862, i treballà per implantar la Internacional, en lluita contra els partidaris de Lassalle El 1869, a Eisenach, fundà, amb August Bebel , el partit obrer socialdemòcrata alemany Sozialdemokratische Partei Deutschlands Fou empresonat diverses vegades, i el 1874 fou elegit diputat al Reichstag A partir del 1890 fou redactor en cap de l’òrgan socialista Vorwärts
Pere Rosselló i Blanch
Educació
Pedagog.
Estudià magisteri a Madrid i amplià estudis a Suïssa el 1919 al costat de Bovet i Claparède Durant la dècada dels trenta fou director de la secció de psicologia de l’Instituto de Orientación Profesional de Madrid El 1948 exercí de professor de pedagogia comparada a la Universitat de Ginebra, mentre era membre del secretariat de la UNESCO i de la direcció de l’Oficina Internacional d’Educació de Ginebra De la seva obra escrita cal esmentar Encuesta sobre la inspección escolar 1922, Les précurseurs du BIE 1943 i Teoría de las corrientes educativas 1960
Bundesrat
Als estats federals germànics, òrgan federatiu amb funcions legislatives, administratives o governatives, format per representants, bé dels governs, bé dels òrgans de representació popular dels estats membres.
El Bundesrat fou una de les cambres legislatives a la Confederació d’Alemanya del Nord 1866-71 i a l’Imperi Alemany 1871-1918 A partir del 1949 és la cambra alta de la República Federal d’Alemanya i, des del 1990, de l’Alemanya unificada 69 escons A la República d’Àustria 1918-38 i des del 1945 rep també el nom de Länderrat 64 escons A Suïssa és el nom alemany del Consell Federal, que, a diferència d’Alemanya i d’Àustria, té caràcter executiu 46 escons
Unió Europea de Futbol Associació
Esport general
Organització futbolística fundada el 1954 a Basilea.
Des del 1995 té la seu a Nyon, Suïssa És una de les sis associacions continentals que configuren la Federació Internacional de Futbol Associació , i s’encarrega de l’organització i la reglamentació del futbol en l’àmbit europeu L’any 2000 comprenia un total de 51 organitzacions estatals i subestatals Organitza tres competicions de clubs la Lliga de Campions, la Copa de la UEFA i la copa Intertoto, sis de seleccions nacionals en les diverses categories masculines, femenines i juvenils, a més d’un campionat de futbol sala, també per a seleccions
Škoda
Economia
Societat siderúrgica txeca, fundada l’any 1866 per Emil Ritter Škoda a Plzeň.
Es convertí en la fàbrica d’armes més important de l’imperi austrohongarès, però, com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, acabà essent controlada pel grup Schneider El 1923 començà la fabricació d’automòbils amb llicència de La Hispano Suïssa i la Laurin-Klement, amb la qual es fusionà el 1924 A partir d’aquest any fabricà models originals, que, si bé no han estat mai gaire ràpids, han estat sempre molt forts En 1946-91, que fou vigent el règim comunista, fou estatitzada Posteriorment passà a ser controlada majoritàriament pel grup Volkswagen
Pere Pagès i Royo
Pintura
Pintor.
Llicenciat en dret, abandonà l’exercici de la carrera per la pintura Estudià, becat, a França, a Alemanya, a Suïssa i als Països Baixos Expositor dels Salons de Maig barcelonins des del 1962, fou membre de l’Associació d’Artistes Actuals i del Cercle Maillol S’installà a França l’any 1969 Partint de l’expressionisme, derivà cap al neorealisme, on empra la fotografia com a tècnica pictòrica i l’esprai Illustrà diversos llibres La seva obra es conserva en nombroses colleccions privades Gerard Xuriguera publicà Connaître la peinture de Pere Pagès 1995
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina