Resultats de la cerca

És l’autor de la portada principal de la catedral de Trogir 1240, en la qual la composició gira entorn del tema del Naixement seguint un rigorós esquema compositiu Estilísticament rebé fortes influències italianes i fou una de les figures més importants de l’escultura romànica a Dalmàcia

L’any 1235 fou designat cap de la gran expedició mongòlica 1237-1242 que envaí i devastà Rússia, Polònia, Silèsia, Hongria i Dalmàcia, i arribà fins a Klosterneuburg Batu dominà la conca del Volga —de Kazan’ a la mar Càspia— i la de l’Ural inferior, i exercí vassallatge sobre els principats russos El seu kanat fou conegut com de Kiptxak o de l’Horda d’Or

Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per…

D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia

Els membres més importants foren el dux Pietro I Orseolo Pere Orsèol el seu fill Pietro II Orseolo , dux de Venècia 991-1009, que acabà el palau ducal i estengué el seu domini a la Dalmàcia 1000 el fill d’aquest, Ottone Orseolo — Constantinoble 1032, dux de Venècia 1009-26, que, a causa de les seves desavinences amb el patriarca d’Aquilea, es veié obligat a exiliar-se a Constantinoble 1026 un germà seu fou rei d’Hongria Pere I d'Hongria

Pujà al tron amb l’ajut dels geníssers, a la mort del seu germà Solimà II El soldà, dominat per l’harem, fou incapaç de sobreposar-se a l’anarquia interna i al procés de desintegració territorial de l’imperi Els exèrcits turcs foren vençuts a Slankamen 1691 per Lluís Guillem de Baden els venecians s’apoderaren de l’illa de Quios i d’algunes ciutats de Dalmàcia, mentre Àustria i Rússia conquerien una gran part del territori otomà al N del Danubi

Urbà II el nomenà legat de la Primera Croada la seva actuació fou decisiva en els preparatius Iniciada l’expedició, hagué de sostenir fortes discussions amb els caps militars per tal que el desig de conquesta personal no els fes oblidar l’objectiu final de la presa de Jerusalem Aquestes discussions s’accentuaren a propòsit de la possessió d’Antioquia Ferit a Dalmàcia, morí de la pesta quan encara no era previst l’èxit de l’empresa Li és atribuïda la composició de la Salve Regina

Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït

Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima