Resultats de la cerca
Es mostren 632 resultats
Nicolas Gombert
Música
Músic franco-flamenc.
El 1526 era al servei de l’emperador Carles V a Toledo, per assistir a la coronació del qual embarcà a Barcelona amb la flota imperial 1529 Compongué unes 10 misses una, la de la coronació, uns 170 motets i unes seixanta cançons franceses
Loyset Compère
Música
Compositor flamenc de misses i motets, cançons i frottole
.
Manllevà tonades del cant gregorià per a la part de tenor de les seves composicions i practicà un contrapunt imitatiu rigorós Excellí en l’art de les cançons per la seva melodia fluida i fantasiosa, subordinada al text i expressiva, i per la claredat de la forma
Jean Clouet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i miniaturista francès, d’origen flamenc, pare de François Clouet.
Des del 1516 estigué al servei del rei Francesc I Com a miniaturista illustrà el còdex de la Guerra Gallique Bibliothèque Nationale de París El seu estil, d’una gran elegància de forma i de color, té punts de contacte amb les miniatures perses Són seus un Retrat de Francesc I Musée du Louvre i molts retrats al llapis fets amb tècnica d’esbós i una gran penetració psicològica
Hug de Sant Víctor
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
Inicià la tradició mística, marcadament augustiniana, de la seva escola En teologia natural aportà l’argument de l’existència de Déu per l’experiència Entre la seva producció cal destacar el Didascalion , codificació enciclopèdica del saber del seu temps, De sacramentis , la seva obra cabdal, i De arra de anima , traduïda al català per fra Antoni Canals
Jan Frans Martin van Marke de Lummen
Història
Militar
Militar flamenc.
Marquès de Van Marke de Lummen Fou capità general de València 1775-82 i ministre del consell superior de guerra de Carles IV
Antonio del Valle
Història
Militar
Militar castellà.
Lluità a favor de Felip V ocupà Madrid quan l’abandonà el rei arxiduc Carles III 1706 Participà en la conquesta de València 1707 i destruí una bona part de Quart de Poblet pel fet d’haver-li oposat resistència Nomenat corregidor de València 1708-14, féu costat a la política regalista i castellanitzadora de MRde Macanaz El 1719 passà a Barcelona, on li fou confiat el govern polític de la ciutat, sense atribucions militars, fet que motivà conflictes amb l’audiència, que tendia a desobeir les seves disposicions
Jan Frans van Bette
Història
Marquès de Lede i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Lluità a la Guerra de Successió a favor de Felip V En ésser ocupada Tarragona 1713, en fou nomenat governador militar El 1714 passà a Barcelona, amb el mateix càrrec Formà part de la reunió d’autoritats que decidí d’aprovar la proposta de JP Verboom de construir la Ciutadella de Barcelona Fou el primer capità general borbònic de Mallorca 1715-17 i de Sardenya 1717-18 El 1724 fou conseller de l’efímer Lluís I d’Espanya
Albert Octavius ’T Serclaes de Tilly
Història
Militar
Militar i polític flamenc.
Era comte del Sacre Imperi i cavaller del Toisó d’Or Fou creat príncep de ‘TSerclaes 1693 Passà al servei de Felip V de Castella lluità en la guerra de Successió Portugal, 1704 Catalunya, 1709-10 i 1713-14, fet que li valgué la grandesa d’Espanya 1705 i els càrrecs de virrei de Navarra 1706, capità general d’Aragó 1711-14 i capità general de Catalunya 1714-15, en substitució, aquest darrer, del duc de Berwick Exercí la repressió contra els austriacistes, intervingué en la planificació de la Ciutadella de Barcelona i donà l’ordre de traslladar la universitat a Cervera, per a la qual nomenà…
Alonso de la Cueva-Benavides y Carrillo de Mendoza
Història
Ambaixador d’Espanya a Venècia i a Flandes, i marquès de Bedmar.
A Itàlia sostingué la política del marquès de Vilafranca, virrei de Nàpols, el qual procurava d’afermar el domini espanyol a Itàlia en detriment de Venècia El 1618 fou acusat de preparar una conjuració contra la república veneciana i fou destituït Més tard, Felip II el nomenà ambaixador a Flandes
art flamenc
Art
Art desenvolupat a Flandes.
Les primeres formes originals de l’art en aquesta regió, que comprenia Bèlgica i Holanda abans de llur separació, a la fi del s XVI, sorgiren de l’impuls de l’imperi Carolingi, del qual resten capelles de planta central, com la imperial d’Aquisgrà, bizantinitzant, i esglésies de tipus basilical amb westwerk Santa Gertrudis de Nivelles Hom pot destacar també, en aquest període, la talla de vori, de tradició bizantina evangeliari de Genoes Helderen L’art d’època romànica es polaritza entorn de dos centres, que dominen el desenvolupament polític i econòmic Lieja, a la conca del Mosa, i Doornik,…