Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
Nikolaj Mikhajlovič Prževal’skij
Geografia
Viatger i geògraf rus.
General major es dedicà a l’estudi de l’Àsia Central, fou professor de geografia en escoles militars i membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències de Peterburg És conegut per les expedicions i els estudis geogràfics sobre l’Àsia Central Travessà diverses vegades Mongòlia Estudià el desert de Gobi, la localització del Tibet i altres característiques d’aquest territori La ciutat on morí en prengué el nom 1939, Prževal’sk
sogdià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua de la família irànica oriental, el nivell més antic de la qual correspon a l’irànic mitjà.
Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda
Apaoki
Història
Cap dels txidans (907), poble possiblement protomongòlic.
Fundà l’estat txidan i es proclamà emperador l’any 916, a imitació dels sobirans xinesos, adoptà una divisa Conquerí part de Mongòlia, Manxúria i arribà a Corea, on destruí, l’any 926, el regne Pohai Integrà el seu poble a la civilització xinesa i inicià una dinastia que sota el seu fill s’havia d’anomenar Liao que dominà el nord de la Xina Tingué èxit com a militar i com a governant i instituí una administració amb elements esteparis i de burocràcia xinesa
Ordos
Altiplà
Altiplà de la Xina, delimitat al N per la corba del Huang He superior i travessat en direcció E-W per la Gran Muralla xinesa, gairebé enterrada per la sorra.
La part septentrional, semidesèrtica, pertanyent a la Mongòlia Interior, és la terra dels ordos , pastors nòmades de raça mongòlica que donaren nom a la totalitat del país llur cultura remunta al s VIII aC Entre les peces artístiques trobades cal esmentar els mànecs de punyal amb caps d’animal, les figures animals de bronze, les plaques calades amb escenes de lluites de feres i els grups humans amb motius eròtics És possible de considerar l’art dels ordos com una mena de pont entre el grafisme xinès i la cultura de Tagar
Jungària
Divisió administrativa
Regió septentrional del zizhiqu del Xinjiang Uighur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Formada per un altiplà limitat al N per l’Altai i al s per la serralada de Tian Shan, és una zona estepària i en gran part estèril Té un clima més benigne que Mongòlia, amb un període estival força llarg que permet el conreu de blat, ordi, melca, cotó, arròs, blat de moro, sèsam, tabac, etc El nom tradicional xinès és Pelu “camí del nord”, perquè la població es concentra únicament al llarg de l’antic camí que unia la Xina amb l’Occident L’única ciutat important és Urumqi, capital del zizhiqu
Sükhbaatar
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Baruun-urt 11 600 h 1979
Ōvörkhangaj
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Arvaijkheer 12 300 h 1979
Ömnögov’
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Dalandzadgad 10 000 h 1979
Selenge
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Sükhbaatar 14 300 h 1979