Resultats de la cerca

Marquès de Velada i de San Román Fou governador d’Orà i de Milà 1643-46, on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia 1645 En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València

Intervingué en les expedicions militars de la presa de Menorca, del setge de Gibraltar i de la defensa d’Orà Fou governador de Jaca i després d’Alacant Per dues vegades fou capità general interí d’Aragó

Es formà a Barcelona Llotja, a Madrid i a París Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, a Lió i Orà

El nom volia indicar relacions amb la península Ibèrica, que després no han estat confirmades, la qual cosa justifica que hom hagi tendit a canviar-ne el nom i a substituir-lo pel de cultura oraniana , derivat d’Orà

Traduí en hexàmetres els Fenòmens d’Arat, i la Periegesi de Dionisi La seva obra més coneguda és l' Ora maritima , descripció de la costa mediterrània de la península Ibèrica, i de l’Atlàntic, fins a la Gran Bretanya

És situada a 975 m d’altitud, prop de la capella de Sant Josep i del pont de Llinars, sobre l’aigua d’Ora més avall d’aquest pont hi ha el molí del Bancell , on s’inicia l’estret de Valielles

Nucli agrícola i comercial, afavorit per l’existència de regadius que possibiliten el conreu de cítrics i d’oliveres, té indústries derivades de l’agricultura fàbriques de sabó i de conserves Hi ha encreuament de carreteres i hi passa el ferrocarril de la línia Alger-Orà

Participà en l’expedició contra Orà 1575 i en el combat de les Açores 1582 Capità general de l’esquadra de Guipúscoa 1587, formà part de l’Armada Invencible 1588, però, durant les operacions, s’oposà a les decisions del cap suprem de l’expedició, el duc de Medinasidonia

N'és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí annexa a la de Sant Feliu de Lluelles, que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat, vora la carretera de Berga a Solsona

Cinquè duc de Sanlúcar la Mayor, segon marquès de Leganés i segon de Morata de la Vega i de Mairena i comte d’Azarcóllar Era fill de Diego Felipe Mesía-Dávila y de Guzmán i, per part de mare, net d’Ambrogio Spinola Fou governador d’Orà i, en 1666-67, lloctinent de València