Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
golilla
Història
Membre del grup polític de l’època de Carles III d’Espanya encapçalat pel comte de Floridablanca i oposat al partit aragonès del comte d’Aranda.
Eren fonamentalment polítics i funcionaris procedents de la baixa noblesa illustrada i reformista
marquesat de Castelldosrius
Història
Títol senyorial concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuça, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d’Espanya).
El seu net i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà , fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera , fou capità general d’Andalusia i de Catalunya 1822-23
Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta
Centre d’Activitat Regional del Pla d’Acció de la Mediterrània, creat el 1996 a partir d’un conveni entre els governs d’Espanya i Catalunya.
La seva activitat se centra en la prevenció de la contaminació i, per aquest motiu, ofereix suport tècnic a les empreses perquè puguin incorporar pràctiques menys contaminants als processos de producció
Real Sociedad Geográfica
Entitat fundada el 1876 amb el nom de Sociedad Geográfica de Madrid que té com a objectiu de promoure i difondre els coneixements geogràfics a Espanya.
El seu Boletín es publica ininterrompudament des del 1876 Durant anys ha estat igualment remarcable la seva projecció internacional és membre fundador de la Unió Geogràfica Internacional
tractats de la Barrera
Història
Tractats signats el 1709 i el 1715 entre França i Holanda i entre Àustria i Holanda, respectivament, amb ocasió de la Guerra de Successió d’Espanya.
Pel primer tractat era permès als holandesos d’establir guarnicions a les ciutats de Veurne, Fort Knocke, Ieper, Warneton, Menen, Tournai, Namur i Dendermonde, anomenades places de la barrera , com a protecció contra França Pel segon tractat, l’emperador Carles VI, nou posseïdor dels Països Baixos, confirmà als holandesos el dret de tenir guarnició als llocs citats
marquesat d’Alòs
Història
Títol concedit per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III d’Espanya, el 1736, al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius.
Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateix família
marquesat de Torrecuso
Història
Títol concedit al regne de Nàpols a Carlo Caracciolo, duc de San Giorgio, a qui el 1642 fou concedida la grandesa d’Espanya per tres vides.
El seu besnet i quart marquès, Nicola Caracciolo, obtingué l’annexió perpètua de la dita grandesa el 1702 i es casà amb Laura de Castellví, filla del marquès de Villatorcas
ducat de Solferino
Història
Títol concedit amb grandesa d’Espanya el 1716 a Francesco Gonzaga (mort el 1757), príncep de Castiglione i del Sacre Imperi, cavaller del Toisó d’Or.
Passà a la seva filla Maria Luisa Gonzaga morta l’any 1773, muller 1741 de Joaquín Atanasio Pignatelli d’Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia, comte de Fuentes, marquès de Móra i de Coscojuela de Fantova, i llurs descendents, els Llanza
marquesat de Comillas
Història
Títol concedit l’any 1878 a Antoni López i López
.
La grandesa d’Espanya li fou annexada al mateix concessionari el 1881 Ha passat als Güell, comtes de Güell
caputxí terciari de la Mare de Déu dels Dolors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a València el 1889 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, amb la finalitat específica de reeducar nois.
Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a Itàlia i a l’Amèrica del Sud