Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
nunci
Dret canònic
Legat del papa a cadascun dels estats amb qui manté relacions diplomàtiques plenes i d’una manera estable.
Té tasques complementàries de tipus pastoral i altres de caràcter delegat, per la qual cosa normalment és bisbe En les anomenades nunciatures de primera Alemanya, Brasil, Espanya, França, Itàlia, Polònia i Portugal, llurs titulars eren generalment nomenats cardenals en cessar en el càrrec En certs estats ocupen tradicionalment el deganat del cos diplomàtic
príncep | princesa
En alguns països, títol exclusiu del fill primogènit i hereu del rei o del cap de la casa reial.
Així, a Catalunya-Aragó, el príncep de Girona a Castella-Lleó, el príncep d’Astúries a Portugal, de primer el príncep del Brasil i després el príncep de la Beira a Navarra, el príncep de Viana a Anglaterra, el príncep de Galles , a Itàlia, el príncep del Piemont o de Nàpols , etc
A Guarda

Vista de poble d'A Guarda des de la muntanya de Santa Tecla
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, al límit de la desembocadura del Miño.
És fronterer amb Portugal La seva economia depèn de l’agricultura cereals, vinyes i fruiters, de la ramaderia porcina i de cavalls i de la pesca Centre turístic on es troben ben conservats vestigis celtes, entre els quals destaca una citania Des de la muntanya de Santa Tecla, n’és remarcable la panoràmica
Wenceslau de Moraes
Literatura
Escriptor portuguès.
Apassionat per la cultura japonesa, renegà la seva pàtria i l’Occident en general, es convertí al budisme i es consagrà a la difusió de la cultura japonesa per Portugal A més d’una àmplia obra periodística, escriví novelles, com Dai Nippon 1897, la seva obra mestra, O-Yonôe i Ko-Haru 1923
batalla d’Alarcos
Història
Militar
Batalla en la qual el califa almohade Almansor derrotà, el 1195, Alfons VIII de Castella prop de la fortalesa d’Alarcos (a l’actual província de Ciudad Real).
És considerada com la darrera gran victòria dels musulmans a la Península Aquesta desfeta fou aprofitada pels reis de Navarra, Lleó i Portugal Sanç VII, Alfons IX i Sanç I per pactar amb els almohades i envair els territoris del rei castellà, el qual únicament rebé ajuda d’Alfons I de Catalunya-Aragó
principat de la Beira
Història
Títol de la casa reial portuguesa concedit per Joan V el 1734 a la seva neta Maria (després reina Maria I).
Fou privatiu dels primogènits dels prínceps del Brasil i dels primogènits del rei, des de la separació del Brasil D’entre els titulars cal destacar la princesa Maria Teresa de Portugal , muller de Carles V, pretendent carlí espanyol Actualment és portat per l’hereu del duc de Bragança, pretendent al tron portuguès
Francesco Maria Schiaffino
Escultura
Escultor italià.
Alumne del seu germà, Bernardo Schiaffino Gènova 1678 — 1723, estudià també a Roma, amb CRusconi De tornada a Gènova 1724, hi treballà molt activament Rapte de Prosèrpina Palazzo Reale, Santa Anna i la Mare de Déu església de Sant'Anna, etc Treballà en diverses localitats de la Ligúria i també a Portugal
Agostinho Manuel de Vasconcelos
Historiografia
Historiador i polític portuguès.
En produir-se l’aixecament portuguès del 1640, en un primer moment fou partidari de Joan de Bragança, però després conspirà a favor de l’annexió a Espanya Empresonat, fou executat Escriví Successão do senhor rei DPhelippe II na coroa de Portugal 1629 i Vida e acçoes de el-rei DJoão II 1639
Felip Antoni Gavilà
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Austriacista, lliurà 1705, com a governador de Dénia, la ciutat a Carles III i la defensà contra els setges filipistes Després de la guerra passà al servei del rei de Portugal, país on esdevingué coronel d’Enginyers Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura
Davide Perez
Música
Compositor italià d’origen castellà.
Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida Deixà òperes serioses, com La Merope 1744, La clemenza di Tito 1749, Ipermestra 1757, Solimano 1757, òperes bufes, com La vera felicità 1761, intermezzi i música religiosa i de cambra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina