Resultats de la cerca

Bisbe de Sogorb 1692-1707 Durant la guerra de Successió, el rei arxiduc Carles III, en arribar a València 1706, li demanà expressament que intervingués en la cerimònia litúrgica del jurament dels furs, per absència de l’arquebisbe Antoni Folc de Cardona A Sogorb, acollí molts fugitius de la persecució borbònica

Resta l’enorme torre mestra, rodona i emmerletada, d’uns 30-32 m alt que domina l’església de Sant Pere de Vallferosa i les runes de les cases de l’antic poble de Vallferosa El castell, ja esmentat el 1052, pertanyia al ducat de Cardona, dins la batllia de Torà

L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades

L’església parroquial de Santa Margarida la nova església és del 1806 era annexa de la de Sant Julià de Ceuró és esmentada ja el 839 Queden restes de l’antic castell de Pampe , que pertangué a la canònica de Solsona s XIV-XV i al ducat de Cardona s XVIII, i una casa senyorial

Són la seva obra principal les arquetes dels Cossos sants dels patrons de la ciutat, datades entre el 1616 i el 1653, una imatge de sant Maurici seu de Manresa i les dels sants Ermenter i Celdoni Cardona Consta documentalment el seu treball en creus processionals, custòdies i reliquiaris per a diverses parròquies del Bages

Mestre en arts, molt vinculat, a Barcelona, al cercle de l’arquebisbe Pere de Cardona i de Martí Ivarra És autor d’un pròleg i d’uns comentaris, en llatí, a una collecció d’epigrames i odes d’aquest darrer 1512 molt interessants pels detalls ambientals que dóna del món cultural barceloní de l’època

Malgrat que la policia napoleònica descobrí la conspiració, els resultats de la qual ja havien fet estralls en la guarnició francesa, Coret pogué fugir de la capital, però Lacy l’empresonà després a Cardona, culpant-lo d’impostor El 1811 ja hi havia hagut un altre intent d’emmetzinar la guarnició francesa de Barcelona

En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del segle XIX Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc l’han emprat damunt les vocals tancades En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona

L’església parroquial Sant Just pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell El lloc és esmentat ja el 839 als s XIV i XV és esmentat el castell de Valldan , pertanyent al comtat de Cardona Formà, al s XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer

A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI