Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
mestral
Meteorologia
Geografia
Vent catabàtic del NW que bufa al delta del Roine quan les altes pressions d’Europa atretes per les baixes de la Mediterrània canalitzen per la vall estreta del riu vents freds sobre la regió.
Als Països Catalans hom coneix amb aquest nom els vents d’aquest quadrant, establerts quan l’anticicló atlàntic domina l’W de la península Ibèrica i el seu flanc N és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanala vents freds i forts per la vall de l’Ebre, que afecten les terres properes a aquest riu Ports de Beseit, delta, Camp de Tarragona
codonyer
Codonyer amb fruits
© C.I.C -Moià
Botànica
Arbre o arbust, de la família de les rosàcies.
D’1,5 a 6 m d’alçària, té fulles caduques, ovades, enteres tomentoses al revers, flors de color de rosa clar, amb el peduncle gairebé nul, i fruits en pom, els codonys , globosos o piriformes, fragants, de pela groga i tomentosa Originari de l’Iran i del Turquestan, és conreat en una gran part d’Europa, inclosos elsPaïsosCatalans, de forma no intensiva
Ferronats
Aeronàutica
Companyia participada per Ferrovial i la companyia britànica NATS que ofereix serveis de control del trànsit aeri.
Gestiona les torres de control de diferents aeroports dels PaïsosCatalans i d’Espanya, com ara els aeroports d’Alacant, València, Eivissa, Sabadell, Sevilla, Jerez, Vigo, A Corunya, Melilla i Cuatro Vientos Madrid Al setembre del 2011, Aena Aeropuertos adjudicà a Ferronats i a la companyia Saerco aeroports de Lanzarote, Fuerteventura i La Palma els serveis de trànsit aeri de tretze aeroports de la seva xarxa
vidalba
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de fins a 25 m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als PaïsosCatalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de La Patum
hemidàctil
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels escatosos, de la família dels gecònids, que ateny uns 10 cm de longitud, amb la cua deprimida i una línia d’escuts a la cara ventral.
Els dits són dilatats a la base i proveïts d’una ungla corbada i amb dues fileres d’escates transverses a la cara ventral El cos és de color clar o gris tacat de fosc Habita als murs d’edificis antics, i es nodreix de mosques, aranyes, etc És comú als PaïsosCatalans
blonda
Indústria tèxtil
Teixit molt clar, de malles i contorns complicats, que és obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants, generalment de seda, manualment (amb ganxet o boixets) o mecànicament (en telers especials).
La seva fabricació començà a França, on era coneguda amb el nom de blonde , perquè era fabricada amb seda crua de color ros La producció de blonda als Països Catalans és documentada des del s XVI els principals centres productors foren Barcelona, Palma Mallorca i les comarques del Maresme i del Penedès
Magníficat
Càntic (anomenat així pel seu primer mot, en llatí) que l’evangeli de Lluc posa en boca de Maria, quan aquesta visità la seva cosina Elisabet.
La litúrgia cristiana l’adoptà, a l’ofici vespertí ritu romà, benedictí, etc o a l’ofici del matí sobretot els ritus orientals Aquest text ha estat musicat per molts compositors Hi reeixiren especialment HSchütz, Monteverdi, Telemann, JSBach i el seu fill Carl Philipp Emanuel i, als PaïsosCatalans, Josep Antoni Martí
escorpeniformes

Peix de l’ordre dels escorpeniformes
© Lluís Prats
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis.
És integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats principalment marins, encara que també d’aigua dolça Es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle, així com unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Als PaïsosCatalans existeixen cinc famílies d’escorpeniformes els escorpènids , els tríglids , els peristèdids , els còtids i els…
comú
Història
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un territori, dels membres d’un estament, dels mestres d’un ofici, etc, representats per una corporació anomenada antigament, també, universitat
.
Als Països Catalans eren considerats comuns les confraries de menestrals i artistes o gremis a Perpinyà, tanmateix, mentre que els artistes s’agrupaven en el cos dels artistes , els menestrals ho feien en el cos dels comuns , els cossos polítics territorials com les universitats de Mallorca, Menorca i Eivissa o de determinades valls pirinenques, les diputacions del general o generalitats, els braços dels estaments representats a les corts, les mateixes corts, i els consells minicipals comú 9
putxinel·li

Representació dels putxinel·lis anglesos Punch i Judy
ALoan (CC0)
Arts de l'espectacle (altres)
Titella de guant.
Es tracta, generalment, d’un ninot compost d’un cap i uns braços enganxats al vestit sovint sense un cos sòlid a sota dins el qual el titellaire fica la mà per tal de fer-lo bellugar Segons que ho demani l’acció, les mans poden ésser canviades per altres mans amb garrot, espasa, etc Per a la representació dels putxinellis, el titellaire s’amaga darrere una cortina o una espècie d’ampit de fusta, o boca d’escenari alçat, per damunt dels quals fa sortir les figures En el parlar, generalment hom estrafà la veu, de vegades amb l’ajut d’una llengüeta Les representacions són fetes, al més sovint, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina